Què fas si et sents utilitzat doblement?

La catalanofòbia s'ha instal·lat, però té variacions en funció dels seus agitadors oficials. Un dels errors és creure que la generem nosaltres. L'inflen o abandonen des d'un aparell político-mediàtic, i la manera com ho han fet l'última dècada no només indica una irresponsabilitat o dues o tres, indica que som poc rellevants, gens respectats i encara menys temuts. A algú que li tens respecte (o por) no l'utilitzes vilment per cohesionar els teus o per distreure'ls quan et convé. Passa una cosa semblant amb l'esport. El polititza qui hi té a guanyar, o s'ho creu, i intenta que no passi el que no li convé o no necessita. La provocació d'ahir d'Esperanza Aguirre és, evidentment, una maniobra de distracció. Tan a la desesperada que no només és irresponsable, sinó que ho és de forma sublim, és la definició precisa, perfecta i exemplar d'irresponsabilitat. I tu m'ho preguntes? Irresponsabilitat ets tu. I això no és el pitjor. El més greu, evidentment, és que agita i enverina una eliminatòria, alimenta els presumptes riscos que presumeix de combatre, i ho fa perquè la seva setmana era insuportable per l'evidència de com s'havia amagat el dèficit. I com es camufla un dèficit econòmic de jutjat de guàrdia? Exhibint un dèficit de dignitat política. I em temo que tindrà èxit. Ho podem evitar no deixant-nos utilitzar. Saber què busca i sobretot no regalar-l'hi.