La ràdio en català no pot ser monopolitzada (1996)

De l’article del periodista Jordi Garcia-Soler (Barcelona, 1947-2020) publicat a l’Avui (1-V-1996) com a membre, pel PSC, del consell d’administració de la CCRTV. Ahir va ser el centenari del naixement de Maria Matilde Almendros (Manresa, 1922 - Barcelona 1995), actriu i locutora de ràdio, mitjà on, després de la guerra, va ser pionera de l’ús del català. Tenia la Creu de Sant Jordi.

En poc temps s’han succeït tot un seguit de fets relacionats amb la radiodifusió catalana: la mort de Maria Matilde Almendros, la desaparició de l’històric Estudi 1 de RNE a Barcelona, la concessió d’un dels guardons de la nit literària de Santa Llúcia a l’equip de Ràdio Barcelona dirigit per Andreu Buenafuente, que diàriament realitza i presenta el popular programa El terrat, i la mort en accident de circulació d’un redactor esportiu de la ja esmentada emissora degana, Benjamí Martorell. Tots aquests fets ens poden permetre configurar un cert panorama de la radiodifusió catalana i en català. Un panorama que alguns, des de concepcions ferotgement monolítiques i unidimensionals de la realitat catalana, voldrien monopolitzar, en una demostració més de l’apropiació amb pretensions patrimonials d’allò que ha estat, és i ha de continuar essent un patrimoni col·lectiu, i per tant plural i divers, perquè afortunadament la societat catalana és diversa i plural. Amb la mort de Maria Matilde Almendros, als 73 anys i després d’una molt extensa activitat professional en el món de la ràdio del nostre país, es pot ben dir que desapareix una de les figures emblemàtiques de la radiodifusió catalana i espanyola dels cinquanta, seixanta i setanta, per bé que encara durant la dècada dels vuitanta i pràcticament fins a la seva mort va continuar fidel a la seva vocació radiofònica. La mort de Maria Matilde Almendros va coincidir quasi dia per dia amb la desaparició de l’històric Estudi 1 de RNE a Barcelona, ja que aquesta emissora ha iniciat una remodelació en profunditat de les seves instal·lacions i s’ha traslladat per algun temps als antics locals de Ràdio Cadena Espanyola a Catalunya, on va estar instal·lada Ràdio Joventut de Barcelona durant els seus últims anys d’existència. Cal destacar que des d’aquelles emissores tot un equip d’excel·lents professionals van començar a fer ràdio en català d’una manera permanent, diària i normalitzada. Menystenir-los, oblidar-los, marginar-los és quelcom que, a més d’injust i mesquí, és impropi d’un país que és plural. L’Estudi 1 de RNE a Barcelona, on la mateixa Maria Matilde Almendros i tants d’altres professionals han treballat durant mig segle, resta com un testimoni històric de la represa de la ràdio. Una represa que ha fet molt més fàcil el treball dels que posteriorment n’han pres el relleu. […] La ràdio catalana i en català no va néixer l’any 1983, amb Catalunya Ràdio, ni ha de ser patrimoni exclusiu de ningú. Si realment volem un país plural i normal, la radiodifusió catalana i en català ha de ser també plural i normal, diversa com ho és el conjunt de la societat catalana actual. ¿O és que ens hem d’oblidar de quan dèiem “entre tots ho farem tot”?