Reinventar el món des de l'emprenedoria femenina
He tingut l'oportunitat d'observar l'emprenedoria femenina tant des de la investigació social com des de la meva pròpia experiència. Aquesta doble perspectiva em permet afirmar amb força rotunditat que quan les dones emprenen no només creen empreses, sinó que qüestionen silenciosament el model de lideratge i èxit que fins ara hem donat per natural. No es tracta només de quantes companyies dirigeixen, sinó de com les dissenyen, quines relacions generen i quin tipus d'impacte busquen.
Molts projectes impulsats per dones neixen del desig d’aportar sentit: millorar la vida d’altres persones, introduir pràctiques més respectuoses amb l’entorn i donar resposta a necessitats socials invisibilitzades. L’ètica de la cura travessa moltes d’aquestes iniciatives, que redefineixen allò que entenem per empresa. He conegut emprenedores que han convertit en activitat econòmica el que abans era una tasca domèstica o socialment devaluada –les cures, la conciliació, la sostenibilitat– amb una barreja d’ambició i responsabilitat que descol·loca els qui només mesuren l’èxit en facturació. Les dades de l’OECD sobre treball autònom i emprenedoria així ho demostren: el 12,8% de les dones autònomes emprenien en salut i serveis socials i el 10,7% muntaven serveis vinculats al rentat, la neteja, la perruqueria i el benestar físic. En contrast, només el 3,3% i el 2,4% dels homes treballaven en aquests mateixos sectors, respectivament.
El lideratge de les emprenedores tampoc respon al patró jeràrquic clàssic: aposta per estructures horitzontals, participatives, basades en la confiança i el reconeixement. L’enorme quantitat de cooperatives formades per dones aquí i en llocs on la pobresa i la precarietat són grans, com l'Índia i l’Àfrica, així ho indiquen. No és una qüestió de “caràcter femení”, sinó el fruit d’una història vital feta de negociació, cures i aliances per poder avançar. També en això les emprenedores innoven i desmenteixen el mantra que “les dones es masculinitzen als llocs de poder”.
Alhora, he constatat un fenomen que potser sorprendrà els qui encara associen emprenedoria amb temeritat: moltes dones es mostren més prudents a l'hora d'assumir riscos econòmics. Les dones solen planificar amb cura, evitar riscos desmesurats i anticipar escenaris. Lluny de ser un fre, aquesta actitud genera projectes més sòlids i resilients. No és que temin el risc: és que coneixen millor el cost que un fracàs pot tenir sobre la seva vida i la de les seves famílies.
Tanmateix, seria ingenu per part meva parlar de l'emprenedoria femenina en termes exclusivament inspiradors. Les mateixes dones que impulsen projectes innovadors es troben amb un terreny ple d'obstacles. Un dels més evidents és l’accés al finançament. Emprenedores amb projectes solvents han vist com se’ls exigien més garanties o com s’havia de demostrar constantment la seva “ambició real”. El sexisme rarament és explícit, però opera de manera subtil en despatxos bancaris, comitès d'inversió i xarxes de business angels. I aquí apareix un altre escull: els espais on “passen coses importants” –reunions informals, viatges o sopars– segueixen sent, majoritàriament, masculins i incompatibles amb la vida familiar.
Justament la conciliació és un dels grans nusos. Moltes dones emprenen per guanyar flexibilitat, però descobreixen que dirigir un negoci significa treballar més hores que mai. A més, continuen assumint la major part de les cures. Aquesta “doble jornada” (triple, si tenen alguna activitat sindical, política o activista) les deixa exhaustes i redueix les seves oportunitats d'autocura, formació, networking i expansió del negoci.
La dimensió cultural i simbòlica agreuja aquestes dificultats. Encara avui, la imatge de l'emprenedor d'èxit s'ajusta molt més a un perfil masculí: jove, sense càrregues familiars visibles, totalment disponible per al negoci, disposat a assumir riscos gairebé heroics. Quan una dona no encaixa en aquest motlle sovint se la jutja com a “massa prudent” o “poc ambiciosa”. Aquesta mirada genera inseguretat i culpa. Moltes se senten obligades a demostrar el doble per ser cregudes la meitat.
Malgrat les dificultats, el balanç és esperançador. Les dades mostren un nivell de formació femenina altíssim i una generació d’emprenedores que combinen coneixement, creativitat i una impressionant capacitat de resiliència. Quan reben suport –xarxes, mentories, finançament amb perspectiva de gènere i polítiques de corresponsabilitat–, el seu impacte va molt més enllà dels números.
Per això hem de deixar de veure l’emprenedoria femenina com una excepció o un “nínxol”. És una palanca de transformació estructural. No cal que les dones s’adaptin a un ecosistema creat sense elles; cal transformar aquest ecosistema: modificar els criteris de finançament, revisar els horaris del networking i, sobretot, compartir de debò les tasques de cura.
Quan les dones trenquen el sostre de vidre de l’emprenedoria, no només pugen elles. S’amplia l’horitzó de tothom. I aquesta és, potser, la millor manera de celebrar el 8 de març: reconeixent que emprendre en femení és també reinventar el món.