La renaixença de la salut pública
L’atenció a la salut no comença només quan consultem un metge. Comença a casa, a la feina, allà on passem l’estona i a la comunitat on ens relacionem. La salut té a veure amb com vivim en tots aquests espais i temps de la nostra vida.
Si no n’érem del tot conscients fins avui, la pandèmia del covid-19 ens va plantificant al davant la importància de considerar tots aquests aspectes per tenir cura de la nostra salut. La importància de la prevenció i la protecció, els hàbits saludables, la preparació del sistema sanitari, la inversió en recerca científica en aquests àmbits i la consciència col·lectiva, de la nostra comunitat i de tot el planeta. Ras i curt, el covid-19 ens ha fet palesa la importància de la salut pública.
Estem sent testimonis d’una pandèmia d’una malaltia infecciosa que s’escampa ràpidament i que, alhora, està alimentada per una pandèmia de malalties cròniques que s’escampa lentament (fixeu-vos en qui està patint més les conseqüències del covid-19). Una pandèmia lenta i prevenible, atès que les malalties cròniques com ara la diabetis, l’obesitat, les malalties cardiovasculars i les respiratòries s’han estès perquè hem infravalorat i ignorat els coneixements de la salut pública i la seva aplicació durant massa temps.
Invertir en promoció de la salut i prevenció de malalties és difícil que sigui una prioritat perquè els resultats es veuen a llarg termini i, a més, ens costa atribuir a aquesta política o inversió d’avui un bon resultat que apareixerà d’aquí 10 o 20 anys. Per això és més fàcil que acceptem la inversió pública per a la construcció d’un hospital (quan el problema ja el tenim a sobre) que no pas la inversió en polítiques preventives o en recerca sobre hàbits saludables i vacunes. Tanmateix, cal tenir present que si no hi hagués hagut tota la feina prèvia en recerca sobre vacunes, avui no s’estaria administrant la del covid-19. Penseu, per un moment, en la vacuna de la grip, que va tardar en obtenir-se gairebé 30 anys després de la irrupció de la malaltia.
Ara bé, les vacunes, un dels èxits més grans de la salut pública de tots els temps, han estat sempre infrafinançades i poc estudiades. Poques persones es paren a pensar que han salvat desenes de milions de vides, han estalviat un patiment gairebé incalculable i han protegit comunitats senceres amb la immunitat de grup. Estudis científics fins i tot han calculat els beneficis econòmics de totes aquestes morts i patiment evitats. A més, hi ha altres avantatges de les vacunes que tot just comencen a emergir, com el fet que podrien frenar l’augment de la resistència antimicrobiana evitant la transmissió d’infeccions resistents als medicaments.
Tot i aquests beneficis, el desenvolupament de vacunes al segle XXI és una història de poca inversió i de minva de línies de recerca. No hauria de continuar així. Tampoc amb la resta de mesures preventives i poblacionals. La pandèmia del covid-19 hauria de significar el punt d’inflexió per a la renaixença de la salut pública.
Marta Aymerich és vicerectora de la UOC
