Renunciar a la certesa
No podem estar segurs de res, excepte de la incertesa
Karl Popper
L'apagada d’aquesta setmana ens va portar a viure, de nou, una situació desconcertant, sobtada i mai viscuda. De sobte ens trobàvem altre cop amb la incertesa. Enmig del caos, amb informació escassa i propagació constant de fake news, amb hipòtesis contradictòries i conspiranoiques, la capacitat de resposta individual i col·lectiva es posava a prova. En aquells moments no podíem predir el que passaria, però havíem de prendre decisions i actuar. De fet, enmig de l'emergència sovint adquirim coneixement, comunitari i personal, que reforça la nostra resiliència. Aquesta és la bona notícia: de la crisi en podem fer oportunitat.
Situacions com la que vam viure dilluns passat (una crisi d’hores, limitada en el temps i en la qual en principi no hi havia risc per a la vida de les persones) poden esdevenir un gran banc de proves d’on podem extreure grans aprenentatges per al que pugui venir.
Per a algunes persones van ser unes hores difícils i angoixants, per a altres van ser un espai per compartir i gaudir d’un temps que normalment escasseja. Sobtava com una bona part de la gent estava més connectada socialment que mai, gràcies a la desconnexió digital. Tornava el fet de mirar-se als ulls i buscar solucions creatives i compartides davant un desafiament incert.
L’apagada –i també la covid, la guerra a Ucraïna, els terratrèmols que provoca Trump, el kit de supervivència…– ens mostra que la incertesa és una part fonamental de la vida humana, la part de la nostra història que s’escapoleix del nostre control. Per això és tan important que l’acceptem.
I com podem millorar la gestió de la incertesa?
Primer de tot és essencial que reduïm la necessitat de certesa: això serà clau per adaptar-nos al nostre món. Acceptar la incertesa com a part inherent de la vida ens ajuda a reduir l’ansietat davant de situacions d'emergència. L’important és aprendre a conviure amb aquesta realitat. En el fons, cada dia prenem decisions sense tenir tota la informació ni saber del cert què passarà, i ser-ne conscients ens ha de portar a renunciar a una certesa absoluta que sovint és inabastable.
D'altra banda, estem acumulant experiències complexes, tal com hem vist anteriorment, i això ha de ser incorporat com un gran valor. En moments de crisi, confiar en l’experiència pròpia i col·lectiva pot ser clau. Sovint les intuïcions basades en l’experiència o en el coneixement pràctic poden ser tan efectives com l’anàlisi detallada i més complexa de dades.
En aquest sentit, en moments d’incertesa també cal simplificar les decisions, amb regles mentals senzilles i confiables. De fet, tal com apunta el psicòleg Gigerenzer, utilitzar regles d’heurística (regles mentals senzilles) pot permetre prendre decisions més ràpides, eficients i adaptatives, especialment en entorns complexos i incerts.
Avui un dels grans desafiaments de la vida és canviar la nostra ment davant de fenòmens que, de forma tan abrupta, generen tanta incertesa. Només amb aquesta actitud podrem preparar-nos i augmentar la nostra resiliència i adaptabilitat.