Responent als meus crítics sobre Gaza

Sempre que escric sobre la guerra a la Franja de Gaza, escolto lectors adolorits que estan d'acord amb mi en la majoria de temes, però creuen que jutjo Israel amb massa duresa. Així que permeteu-me que intenti respondre'ls en els seus propis termes i explicar per què crec que el suport americà a aquesta guerra és una catàstrofe moral i pràctica, i doblement ara que Israel està planejant una altra gran ofensiva al territori.

Aquests són alguns dels arguments que escolto dels que discrepen fermament amb mi:

"Sí, el patiment a Gaza és horrible, però esteu culpant la part equivocada. Hamàs va començar aquesta guerra i Hamàs pot acabar-la demà rendint-se, renunciant a les seves armes i retornant els ostatges que encara té". En moltes visites a Gaza al llarg dels anys, he vist el mal govern, la misogínia i la brutalitat de Hamàs. Israel tenia justificació quan va respondre militarment a l'horrible atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023. Ho celebraria si Hamàs fos obligat a sortir de Gaza. Però això gairebé segur que no passarà, i no queda clar quin objectiu militar promouen la massacre i la fam actuals.

Més de 600 funcionaris de seguretat israelians retirats han dit que Hamàs ja no representa una amenaça estratègica per a Israel. Les famílies dels ostatges israelians han advertit que continuar aquesta "guerra interminable sense propòsit" posa en perill la vida d'aquests ostatges.

És cert que la guerra acabaria si Hamàs es rendís; això és cert en qualsevol guerra. Però els enemics poques vegades ho fan, i la manca de voluntat de Hamàs de rendir-se no pot justificar el que Israel ha fet amb la complicitat americana: l'assassinat d'uns 18.000 nens, la imposició de la fam a tota una població i la devastació de barris sencers. Segons l'Unicef, Gaza té la proporció més alta d'infants amputats del món.

He cobert moltes guerres al llarg de la meva carrera, i Gaza es distingeix per la seva destructivitat inútil: almenys el 70% dels edificis de Gaza han estat danyats o destruïts. Afegiu-hi el fet que els Estats Units proporcionen armes, altres formes d'assistència militar i cobertura diplomàtica a Israel, cosa que contribueix a un esforç bèl·lic que inclou una sèrie d'incidents que molt probablement són crims de guerra.

"Citeu aquestes xifres com si fossin fets indiscutibles. Però aquesta xifra de 18.000 nens morts prové d'un ministeri de Salut supervisat per Hamàs; per què hauríem de confiar-hi? I la fam és controvertida. Per què no podeu reconèixer que la situació sobre el terreny a Gaza és més dubtosa del que s'afirma?" He parlat amb civils a Gaza i amb metges i treballadors humanitaris que hi han treballat. Tots coincideixen que la gent s'està morint de fam. Intentar ignorar la fam a Gaza equival a negar una realitat vergonyosa.

És cert que les organitzacions humanitàries de vegades exageren –algunes van parlar prematurament de fam el 2024–, però això és un motiu per a un empirisme i un escepticisme implacables, no per creure cegament en afirmacions egoistes del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

Quan Hind Rajab, una nena de 5 o 6 anys, va ser assassinada a Gaza, vaig esperar a escriure sobre el cas perquè Israel va negar que en fos responsable i no estava segur de què creure. Més tard vam conèixer informació que reforçava l'argument que les tropes israelianes havien matat Hind, sis membres de la seva família i els paramèdics que intentaven rescatar-la. Hi ha hagut massa incidents com aquest, com ara l'assassinat de 15 treballadors d'emergències al març, cosa que deixa la credibilitat del govern israelià per terra.

Pel que fa a quanta gent ha mort, aquestes xifres són realment incertes. Molts experts creuen que en realitat s'està subestimant el total de víctimes: un estudi publicat a The Lancet suggereix que el nombre oficial de morts a Gaza fins al juny del 2024 subestimava les morts en un 41%.

L'Unicef diu que el 80% dels que han mort de fam a la guerra són nens.

"Esteu ignorant això: els palestins van massacrar i torturar israelians, però ara els israelians alimenten la gent de Gaza. I creieu que el fracàs moral és d'Israel?" Crec que Hamàs va cometre crims de guerra. Però els crims de guerra d'un bàndol en un conflicte no justifiquen els crims de guerra d'un altre.

Israel ha intentat aquest any eludir les agències d'ajuda proporcionant aliments a través de la recentment creada Fundació Humanitària de Gaza. El resultat ha estat que centenars de persones han mort mentre intentaven desesperadament aconseguir aliments. Metges Sense Fronteres ho ha expressat així: "Això no és ajuda. Això és un assassinat orquestrat".

"L'impacte pràctic de les crítiques a Israel és recompensar Hamàs i fomentar els atacs antisemites contra els jueus a tot el món. Assassinats com els de dos membres del personal de l'ambaixada israeliana al maig, per exemple, sorgeixen quan els crítics d'Israel utilitzen un llenguatge incendiari". La violència contra els jueus i els partidaris d'Israel no es pot justificar, punt final. I, si ens dolen els atacs contra israelians innocents, jueus americans i jueus a tot el món, ¿com podem no sentir una angoixa similar per la mort de persones innocents a Gaza? Un nen palestí és l'equivalent moral d'un nen israelià i d'un nen americà. I si només us preocupeu pels drets humans dels israelians o només dels palestins, aleshores en realitat no us preocupeu pels drets humans.

Tant el president Joe Biden com el president Donald Trump han proporcionat les armes i la cobertura diplomàtica per perpetuar aquesta tragèdia, i s'han negat a utilitzar la carta d'aquestes transferències d'armes per intentar posar fi a la guerra per la força. Durant gairebé dos anys, els nord-americans hem vist el que estava passant a Gaza, però els nostres líders han permès la matança massiva i la fam. Gaza no representa una tragèdia distant i inevitable, sinó el nostre propi fracàs moral i pràctic. Tenim les mans tacades de sang.

Copyright The New York Times