14/03/2021

La salut mental com a privilegi

3 min
Disponible en:

La situació provocada per la pandèmia del covid-19 ha posat en relleu, entre altres coses, la importància que té la salut mental. Des de l’inici de la pandèmia, l’ansietat, la depressió, l’angoixa, l’estrès i el malestar associats a la nova realitat que vivim no han parat d’augmentar. L’aïllament, les restriccions de mobilitat i la reducció de la interacció social incideixen negativament en la salut de les persones, especialment de les més vulnerables.

Aquesta situació ha evidenciat que és important defensar que el tractament psicològic ha de ser accessible per a tothom i, per tant, que ha de formar part del sistema públic de salut d’una manera real i eficaç que no se centri en la medicalització i que atengui processos terapèutics d’acompanyament psicològic que siguin sostinguts en el temps. Tot això no pot dependre de la capacitat econòmica individual, perquè, si no hi té accés tothom, es perpetuen les desigualtats i es creen diferències entre les persones que es poden permetre una atenció continuada privada i les que no.

Estirant aquest fil, també cal tenir en compte que la desigualtat i la pobresa sovint tenen rostre de dona. Durant la pandèmia les dones, de mitjana, han dedicat més temps a les tasques de cures i de la llar. Aquest fet suposa una càrrega extra que pot provocar esgotament físic i mental. És important visibilitzar que les dones cuidadores (fent incidència que els treballs de cures són molt precaris i són duts a terme en la seva majoria per dones migrades i racialitzades) també requereixen cures.

Segons l’informe elaborat per l’Institut Català de les Dones sobre l’impacte de gènere del covid-19, durant els mesos de confinament el 91,4% de les dones es van dedicar a les taques de la llar, respecte al 77,2% dels homes, i el 30,8% de les dones van dedicar-se a la cura dels fills, respecte al 20,9% dels homes. El 64,2% de dones manifesten que són elles les que es van ocupar de les responsabilitats escolars de les seves criatures durant el confinament respecte al 35,4% d’homes. Tot això provoca una sobrecàrrega personal que genera esgotament físic i mental i frustració.

Els estudis demostren que les violències masclistes, la discriminació i la precarietat laboral i econòmica que pateixen les dones provocades pel sistema heteropatriarcal, racista, capacitista i capitalista són, en part, les causes que provoquen la indefensió, la dependència i la baixa autoestima, factors que influeixen en l’aparició de trastorns de salut mental.

Cal socialitzar i entendre les causes sistèmiques que afecten la salut mental i diferenciar les que afecten col·lectius determinats per revertir-les.

Les dones, a més, pateixen més estigma pel fet de ser dones i patir algun trastorn de salut mental. Les dades són esfereïdores. De fet, segons la Federació Salut Mental Catalunya, el 75% de les dones amb problemes de salut mental han patit violència masclista en l’àmbit de la parella i/o familiar i el 40% han patit violència sexual.

Malgrat tots els avenços que s’han fet encara estem molt lluny d’incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques de salut i el model d’atenció sanitària de la salut mental. El sistema està basat en la mirada androcèntrica i està pensat per ells. Aquest biaix sexista afecta directament de forma negativa en el benestar de les dones i la seva qualitat de vida. De fet, encara que les dones tinguem una esperança de vida superior als homes, som més vulnerables en salut mental a causa de les condicions materials i socials a què estem exposades. Si a això hi sumem una falta de recursos al sistema públic de salut per atendre aquesta problemàtica (personal, hores de visita, manca d’atenció continuada…), el resultat és devastador.

Tot plegat és indignant. Com ho és que malalties que afecten les dones siguin menys investigades: això passa, per exemple, amb l’endometriosi, o amb el fet que ens costa identificar els símptomes de l’atac de cor en les dones però coneixem perfectament els que afecten els homes, que són ben diferents.

En relació a tot això, i per acabar, un altre factor a destacar és la hipermedicalització. Els estudis demostren que les dones consumeixen més psicofàrmacs i antidepressius que els homes i que davant problemes o trastorns de salut mental que podrien ser conseqüència de factors socials i de desigualtat la solució és molt més sovint la medicalització.

Comença a ser hora de reflexionar, ara que la pandèmia ens ha obert la porta a fer-ho, sobre el biaix de gènere relatiu a la salut en general, i a la salut mental en particular.

stats