Sarah Bernhardt a Nova York (1880)

De la crònica –text prenormatiu– d’Artur Cuyàs (Barcelona, 1845 - Madrid, 1925) a La Llumanera de Nova York (XI-1880), diari que ell va fundar i editar en català als Estats Units entre 1874 i 1881. Avui fa cent anys de la mort de Cuyàs. Aquest és un dels últims articles que va publicar a la seva revista. Va anar de molt jove a Amèrica. Treballava a la premsa novaiorquesa i de corresponsal per a diversos diaris. Amic de Baden-Powell, va promoure l’escoltisme a Espanya quan es va establir a Madrid el 1915. El professor Lluís Costa, de la Universitat de Girona, té publicada una monografia sobre La Llumanera de Nova York (Llibres de l’Índex, 2012). 

[...] L’actriu francesa Sarah Bernhardt ha arribat a Nova York en lo bell mig de l’agitació política que precedeix a les eleccions presidencials, i no obstant ha sabut atraure de tal modo l’atenció del públic, que aquest l'ha repartida entre ella i los dos candidats per a la Presidència. La vinguda d'una reina no hauria fet lo soroll que ha fet l’arribada de Sarah Bernhardt. Per a veure i conèixer a una celebritat los americans son capaços de fer qualsevol bogeria, fins fer cabrioles en camisa com Don Quijote a Serra Morena. I com Sarah Bernhardt ha vingut precedida d'una fama universal, adquirida en part pel seu talent d'actriu dramàtica, en part per les seves produccions com pintora i escultora, en part pels seus capritxos de dona i les seves aventures i excentricitats, los americans tenen deler de conèixer a la dona més cèlebre avui a Europa, aquella dona que per lo seu geni, la seva vivacitat, la seva elegància, lo seu orgull i la seva volubilitat, és encarnació viva de l’esperit de la moderna França. No tenim lloc per a fer una biografia d'aquesta holandesa de naixement i francesa de cor; però tampoc és necessària, perquè ¿qui no coneix los trets principals de la seva vida? [...] Sols direm que ha vingut contractada per l'empresari americà Mr. Abbey, per a donar cent representacions als Estats Units, per les quals rebrà, ella sola, cent mil duros! Lo dia que s'obrí l'abono per a lo teatre de Booth d'aquesta ciutat, en menys de dues hores entraren en lo calaix de l’empresa vint-i-cinc mil duros. Los palcos s'han venut a pública subhasta i han produït preus fabulosos; i les localitats que es vengueren a tres duros en comptadoria han sigut revenudes fins per trenta i cinquanta duros. Sarah Bernhardt porta quaranta-vuit vestits nous fets per lo famós Worth, la meitat per a l’escena i l'altra per a sala o per a carrer. La Duana de Nova York els ha valorat en 40.000 francs, i els hi ha imposat $4.800 de drets, o sia lo 60 per 100. Estem segurs que moltes americanes aniran al teatre no tant per a veure a Sarah Bernhardt com per contemplar (i envejar) los seus vestits. Los periòdics han publicat la descripció d'eixos vestits, i han dit que la Bernhardt porta tres-cents parells de guants, dos-cents parells de mitges i cent cinquanta parells de botines; pels carrers de Nova York es venen llibres que tracten dels seus amors i aventures, per tot arreu es veu lo seu retrat i tots los objectes de novetat son batejats amb lo seu nom. Tot això, amb bombo d'empresari pot passar en aquesta terra; però lo públic intel·ligent no es deixa enlluernar per aquests ciris, i espera veure Sarah Bernhardt a l’escena per a tributar-li allí los aplaudiments que mereix son talent, al pintar caràcters i passions tan diverses com les d’Adrienne Lecouvreur, Phèdre, Donya Sol, La Dame aux Camélias, Frou-frou, Blanche de Chelles i l'Étrangère.