La Segarra: estàvem avisats

Si són tan amables, recuperin l’entrevista que l’ARA va publicar amb el bomber Marc Castellnou el 8 de febrer del 2020, perquè hi trobaran explicat l’incendi d’aquesta setmana a la Segarra. Aconsello al Govern, als ajuntaments i al sector privat que la rellegeixin. Estàvem avisats. 

"Són incendis de canvi climàtic. Tempestes de foc. No hi ha capacitat d’extinció i cal fer com els australians: un pas enrere i defensar cases i persones".

"Això sabem que passarà a Catalunya. A Portugal es va cremar l’equivalent forestal de tota la província de Tarragona en set hores. Imaginem un incendi com el d’Austràlia, que comença al Papiol, amb vent de ponent: en quatre hores pot ser a Barcelona i haver consumit tot Collserola en sis o set hores".

"El que ens amoïna és tot el Prepirineu, de la Noguera fins a la Garrotxa cap al nord, perquè és la zona en què el canvi climàtic està impactant més".  

“Catalunya és asimètrica: no té cap sentit acumular població a la costa i haver-los de portar els aliments, l’aigua i l’energia, i tenir l’interior despoblat, amb incendis que correran fins a la costa i faran caure aquella economia. El paisatge sobre el qual es planificava Catalunya ja no és estàtic. Si el vi, l’oli i l’ametlla desapareixen perquè no poden sobreviure al mercat, tindrem problemes de protecció civil molt greus. I als països sense plans davant els canvis, no s’hi inverteix. Hem de crear un país que no sigui només per anar-hi a passar les vacances".

"Cal fabricar un paisatge que aguanti el clima de demà. Faci com la persona que es pensava jubilar i li acaben de diagnosticar una malaltia. No existeix el dret que les coses no canviïn, i ens tocarà ser humils. La sort que té la nostra generació és que tenim capacitat de planificar el futur. És molt difícil? Sí, però posem en una balança el que implicarà no canviar-ho".