Segueixen anant cap al centre
El PP ha exigit que el govern de Pedro Sánchez no toqui el delicte de sedició a canvi de complir un mandat constitucional, és a dir, la renovació de la cúpula judicial, bloquejada fa quasi quatre anys pel mateix PP. Cal recordar que el motiu del bloqueig és l'interès màxim que té el PP a mantenir la seva majoria dins els òrgans de govern dels jutges, entre altres motius, perquè és a les sales presidides per magistrats afins on el PP aconsegueix arxivar els casos de corrupció. En resum, un partit corrupte obstrueix el normal (i constitucionalment obligat) funcionament de la justícia i, a canvi de deixar de fer-ho, exigeix que el govern compleixi les seves ordres (i que s'hi comprometi per escrit).
És, com a mínim, una situació insòlita, i no acaba de lligar massa bé amb la democràcia plena, o pleníssima, que tant el PSOE com el mateix PP insisteixen a dir que és Espanya. Potser hem de tornar a recordar que The Economist ja va rebaixar, a la darrera edició del seu índex de democràcia, el nivell de l'estat espanyol de la categoria de plena democràcia a la de democràcia defectuosa, i ho va fer justament a causa del bloqueig del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), una situació que debilita el sistema de poders de la democràcia espanyola i que, de retruc, afecta o pot acabar afectant el conjunt del sistema judicial europeu, com s'ha vist a bastament amb la persecució judicial a líders independentistes (o també a rapers i artistes diversos). Ara el PP ha anat una passa més enllà en aquesta situació, i ha convertit el bloqueig de la cúpula judicial en moneda de canvi (o en instrument de coacció, més pròpiament) en una negociació política. Els dirigents del PP demostren (com se'ls retreu, i amb raó) un respecte nul per la Constitució i per les institucions que, com els agrada de dir, n'emanen. I això que fins i tot va dimitir (tard i malament, però ho va fer) l'anterior president del CGPJ, l'hirsut Carlos Lesmes, sospitós de tot menys de connivència o de complicitat amb els adversaris del PP. Però ni així. La idea del cortijo, de la seguretat i la impunitat amb què la dreta nacionalista espanyola (el PP, però també Vox) es mira l'estat espanyol i els seus poders com una propietat seva, es fa palesa amb tota la caspa que correspon.
Hi ha qui afirma que, amb la concessió als sectors dretans més durs que significa aquesta manera d'actuar, Feijóo es torna a trobar en la situació de Casado, és a dir, en mans d'Ayuso. És possible, però no cal esperar que el PP torni a canviar de líder en breu; com a mínim, no abans d'haver completat el cicle electoral d'aquest any vinent. Els resultats determinaran la solidesa o la feblesa del lideratge de Feijóo. Mentrestant, això sí, el que ja hem vist és amb quin material estan fets el canvi de discurs i la moderació que havia d'aportar el fins fa poc president de la Xunta. I hem comprovat fins on arriben el talent i la intel·ligència que molts li atribuïen, i que havien de dur el PP, una vegada més, cap a aquest lloc mític anomenat el centre.
