Sequera: entre Fitur i la COP
El títol de l'article pretén ajudar els sectors turismofílics (són aquells que ens acusen als altres de turismofòbics) a prendre consciència sobre la gravetat de la situació que patim: davant de la sequera en concret, però també davant de la incertesa que comporta el canvi climàtic. Incertesa ecològica i mediambiental, per descomptat, però també econòmica, social i política.
El canvi climàtic amenaça també de modificar el mapa de les destinacions turístiques, i de fet el turisme climàtic (anar a passar les vacances d'estiu a llocs frescs, o no tan sobreescalfats com els habituals) comença a ser una tendència a tenir en compte. Sense sortir de la península Ibèrica, cada vegada són més els que van a passar dies, setmanes o mesos de canícula a indrets d'Astúries, Cantàbria o Castella i Lleó, amb temperatures mitjanes sensiblement més baixes que les calorades que sofregeixen les Balears o la costa catalana. De fet, també alguns indígenes catalanobalears arriben a migrar dels seus paradisos per anar a passar un descans digne d'aquest nom en algun lloc de les comunitats autònomes esmentades (o al Pirineu, qui pugui sufragar-s'ho). Estan disposats a banyar-se dins un riu o un torrent, i a haver-se de tapar discretament als vespres, a canvi de no haver de suportar la sufocada saturació del turisme de masses que envaeix les nostres costes i nuclis urbans, amb formes de barbàrie cada vegada més desacomplexades.
Fa poc s'ha tornat a celebrar a Madrid Fitur, la fira internacional de referència del sector turístic, un festival que discorre en paral·lel amb les COP, les cimeres mundials pel canvi climàtic, sense tenir mai en compte cap de les conclusions que s'emeten al final de cadascuna de les seves edicions (enguany, al novembre, se'n celebrarà la vint-i-novena). Val a dir que aquestes conclusions ja solen estar calibrades a mida dels llindars de tolerància dels grans productors de combustibles fòssils, però, tot i així, els promotors del turisme global i de masses fan per eludir-les amb tanta diligència com són capaços. El turisme, com el diner, és un animal espantadís, i no convé moure cap fressa que pugui destorbar-lo o causar-li una mínima alarma.
Per si de cas, les restriccions d'aigua –com les que, des d'aquest dijous, afecten Catalunya– són pensades perquè les pateixin els residents i no els turistes, que consumeixen de mitjana entre tres i cinc vegades més aigua que la població local. De la pandèmia no en vam aprendre cap de les lliçons que se suposava que n'havíem de treure, però sí que va quedar clar que l'ésser humà només activa la seva capacitat de resposta després, i no abans, que es produeixi un daltabaix. Per altra banda, en un Occident en què estan en auge els representants polítics del negacionisme climàtic (Trump pot tornar a la presidència dels EUA, i l'ascens de les extremes dretes al Parlament Europeu a les eleccions de juny es dona per fet) les esperances de moviments positius es tornen cada dia més baixes. Aquest estiu, això sí –ho van dir a Fitur– farem rècord de turistes.
