27 de setembre: "Aquesta nit, sortim a celebrar-ho!"

No interfereixo en la jornada electoral. Que cadascú voti el que vulgui. Parlo de la nit. Gairebé siguin quins siguin els resultats, si no resulten inconcebiblement allunyadíssims de les previsions, l’independentisme ha de sortir al carrer, alegre, cívic, democràtic, respectuós, a celebrar-ho. Perquè, arribi on arribi, mai havia arribat tan lluny. Perquè s’ho mereix i és justa la celebració. Però també perquè és útil i necessària. Les eufòries d’aquesta nit seran les portades dels diaris de demà. Els èxits electorals no se certifiquen tan sols en números, en vots o en escons, sinó també a través de les actituds, si són i es noten sinceres. Quantes vegades, en una nit electoral, hem vist algú dient que havia guanyat i desmentint-ho amb un aire d’abatiment i de derrota! Em costa imaginar un resultat en el qual aquesta nit l’independentisme no pugui fer una celebració eufòrica i sincera. Certament, hi ha nivells diferents de victòria. No és igual guanyar per la mínima que per golejada. Però els èxits s’han de celebrar. Sense acceptar que siguin els altres qui ens diguin on és el llindar de l’èxit, a base de fer les comparacions o els càlculs que els convenen. Votem el que vulguem. I aquesta nit celebrem-ho.