El projecte de línia de molt alta tensió (MAT) que impulsa la companyia Forestalia transmetria electricitat fotovoltaica, i per tant, neta, des de Terol cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. No és un projecte menor: la línia tindria 182 km a Catalunya i passaria per 40 municipis. És un projecte controvertit, començant per l’embolic sobre qui té l'última paraula sobre el tema. Per diferents conceptes cal l’autorització de la Generalitat i del govern central. El govern central ja hi ha informat favorablement i això ha causat enuig a la Generalitat, que considera, segurament amb raó, que tractant-se d’una infraestructura que afecta més d’una autonomia, l'última paraula correspon jurídicament a un govern central que s’hauria d’haver esperat que s'hi pronunciés la Generalitat. No fent-ho i anant primer li ha passat la responsabilitat final. He de dir que a mi això no em sap greu. Treure’s la responsabilitat de sobre és signe de debilitat. Penso que és bo tenir l'última paraula i que és essencial per a Catalunya comptar amb una Generalitat que entoma els temes difícils i sap prendre decisions. Per més que la gran virtut de ser propers al territori tingui la contrapartida de sentir de prop el desencant dels decebuts.
A l’hora d’avaluar la conveniència d’una MAT, de Forestalia o d’altri, la primera pregunta que ens hem de fer és si necessitarem energia renovable de l’Aragó. Em sembla prou clar que la resposta és positiva. D’energia neta se’n necessitarà molta, i l’Aragó, amb una densitat de població (28 habitants per km2) molt inferior a la de Catalunya (248 habitants per km2), té condicions molt més favorables per ser-ne productora. L’economia catalana no en tindrà prou amb la producció d’energia neta de proximitat, per més que la intensifiquem. Però Catalunya, afortunadament, no és una illa. Tenim veïns propers amb els quals podem comerciar. La sinergia energètica entre Catalunya i l’Aragó és una gran font potencial de prosperitat per a Catalunya i l’Aragó. Com ho va ser en el seu moment la sinergia hidràulica entre el Pirineu i Barcelona.
Quines són les reticències sobre una MAT? Vegem-ne dues:
1. Paisatge. Per raons de cost –l’energia neta la volem, però cal que sigui assequible– el soterrament de la línia només podrà ser un recurs puntual per a situacions extremes. És inevitable, doncs, que una MAT incideixi sobre el paisatge. Tinguem present, però, que tot “espatllant” el paisatge com l’hem conegut fins ara s’estarà construint un nou paisatge i s’obre, per tant, la possibilitat que, amb l’ajut del bon disseny, les generacions del futur, o nosaltres mateixos dintre d’uns anys, apreciem aquest nou paisatge. No hi ha res inherentment lleig en una torre de transmissió, com no hi ha res inherentment bell o lleig en una xemeneia, un molí de vent –el primer que va existir va tacar un paisatge– un far o un pont. Però, sí, hi ha ponts que plauen al nostre sentit estètic i n’hi ha que el graten. El disseny no s’ha de deixar de banda com a consideració menor. Estem acostumats a integrar els edificis en el paisatge. Ho hem de fer també amb els artefactes tecnològics que reclama l’economia.
Ara bé, de gustibus non est disputandum. Em puc imaginar un lector propietari d’una casa amb vistes a la MAT que en llegir-me pensés: "Però què diu, aquest home? A mi no m’importa si una MAT és o no és poc estètica. A mi m’importa el que pensi la població en general perquè serà aquesta opinió la que determinarà el valor de la meva casa". Això és ben cert i, per acabar-ho d’adobar, l’efecte paisatge afecta no només on es posa una torre –un efecte que es pot i s’ha de compensar–, sinó que irradia lluny, cosa que complica la metodologia de la compensació individualitzada. Segurament és inevitable que hi hagi perdedors, sobretot si l’efecte d’apreciació del nou paisatge és dèbil o lent –i d’aquí, una altra vegada, la importància del disseny–. Però els efectes es poden atenuar per la via de les compensacions comunitàries. Per exemple: amb contribucions importants en els equipaments dels municipis que travessi la MAT. Aquests augmentaran el benestar dels seus habitants i influiran positivament sobre els valors immobiliaris.
2. La biodiversitat. És possible que els cables de transmissió siguin una amenaça per a alguna espècie d’au. Això reclama i mereix el tractament quirúrgic necessari per garantir que cap espècie entri en el camí de l’extinció, considerat el món globalment, per causa d’una MAT. Amb cura, bona disposició i, sens dubte, recursos, es pot fer.
