Tensió sexual no resolta

Dilluns a la nit TV3 va estrenar Cites, l’adaptació autòctona de Dates, una sèrie britànica de Channel 4 que en el seu moment va emetre Canal+. És una ficció que juga amb els equilibris (i trompades) de l’emoció per retratar com interactuen dos estranys que busquen l’amor o una oportunitat per practicar el sexe. Trobades complicades o còmiques pactades prèviament per internet.

Respecte a la sèrie original, Cites ha fusionat dues històries en cada capítol. A Dates els episodis són exclusius d’una parella i duren només vint-i-cinc minuts. La fotografia i la realització són pràcticament iguals i en tots dos casos es mostra la cara nocturna més urbana, moderna i atractiva d’una gran ciutat com és Barcelona (o Londres en la versió anglesa). El resultat és una atmosfera suggeridora i càlida que ajuda molt a crear la connexió entre els protagonistes. La gràcia és que alguns dels personatges s’aniran repetint i entrecreuant de manera que l’espectador jugarà amb l’avantatge de conèixer el seu passat i les seves experiències prèvies. Per variar, ens tornem a trobar amb l’ús de musiquetes suaus d’intèrprets que canten fluixet per potenciar les emocions i la sensualitat dels personatges.

Tot i que és massa d’hora per jutjar-ho, les qualitat de les interpretacions és irregular i en algunes escenes el guió és massa artificial. En els moments de més tensió o angoixa passa allò tan fatídic: més que creure’ns els personatges, el que fem és sentir el soroll del teclat dels guionistes.

Ara bé, és una bona sèrie no només per la factura, elegant i evocadora, i per aquest clima estimulant, sinó perquè té ritme, l’espectador té clar quin és l’objectiu de la trama a curt termini i li interessa molt la resolució del conflicte. És inevitable identificar-se amb els personatges. Però la clau més potent de Cites és un recurs audiovisual intens i ferotge que es coneix amb el nom de les inicials que componen el seu nom: TSNR, tensió sexual no resolta. És un dels imants més potents per atrapar qualsevol espectador. Igual que passava amb Cybill Shepherd i Bruce Willis a Luz de luna. O amb Mulder i Scully a Expediente X. O amb l’Alice i el Will a T he good wife. Cites transporta l’audiència de manera immediata, directa i sense compassió, com un tsunami, al moment tan poderós i energètic de la màxima tensió sexual no resolta entre dues persones. I la resolució és simple: esperar i veure si culmina amb èxit o no. Impossible deixar de mirar, igual que és impossible no parar l’orella quan això passa a la taula del costat d’un restaurant.