'Tiktoks' i biblioteques
El populisme, ja se sap, és un fangar, i per això mateix aquells que hi juguen sovint hi rellisquen. És el que li va passar a Gabriel Rufián en el seu acte a Barcelona amb Irene Montero i Xavier Domènech quan va afirmar que s'estima més “omplir tiktoks que biblioteques”, amb l'argument que el seu fill “mira TikTok”. Mesurar les polítiques públiques a partir d'allò que fan els familiars ens situa a prop de Rajoy i el seu cosí negacionista.
En tot cas, la frase de Rufián (que ell deu donar per bona, perquè no se n'ha disculpat ni l'ha matisada, malgrat la comprensible incomoditat que ha causat) és un bunyol per diversos motius. El primer és que planteja una disjuntiva falsa entre les biblioteques públiques i les xarxes socials, una tria que d'entrada no se li planteja a ningú. En canvi, sí que és cert que molts polítics tenen tendència a voler carregar damunt la biblioteca, o damunt l'escola pública, pesos que no els correspon de suportar (a Palma, per esmentar un cas d'ara mateix, PP i Vox volen inspeccionar les biblioteques per si hi troben “massa llibres en català”).
Les biblioteques públiques ofereixen un servei fonamental per a qualsevol societat que vulgui ser avançada i oferir igualtat d'oportunitats als ciutadans, especialment als fills de les famílies que amb tota seguretat no tenen (perquè no poden) ni llibres ni altres formes d'accés a la cultura i al coneixement. També són excel·lents espais de socialització, no virtual, sinó presencial. El seu públic sol ser de proximitat, però no precisament minoritari, com ho demostren les altíssimes xifres d'usuaris i préstecs. Catalunya és un país amb una xarxa bibliotecària magnífica i, per tant, tot això Rufián hauria de saber-ho. També hauria de saber que allò que ha de fer un polític progressista (qualsevol polític, però un de progressista més que cap altre, i sense excusa) és defensar la biblioteca pública. No menystenir-la perquè no té les xifres d'audiència d'una xarxa social amb un algoritme que cerca crear comportaments addictius entre els seus usuaris.
Potser la paradoxa més gran és que les biblioteques públiques són una de les eines més importants que té una societat en la lluita contra el feixisme, que és allò que Rufián diu que li importa. Les biblioteques públiques són imprescindibles per construir pensament crític i societats més cultes, i més cultes vol dir més ben informades: en canvi, allò que es promou des de TikTok i altres grans xarxes socials és, precisament, la desinformació, o la intoxicació informativa. Rufián, ho he dit altres vegades, l'encerta quan adverteix que la política espanyola (i això afecta directament la catalana) torna a ser clarament frontista. Però no queda clar que la manera d'aturar el front antidemocràtic sigui jugar dins el seu camp, amb les seves regles i amb les seves eines. Més biblioteques, més ben dotades i equipades, i un reconeixement i prestigi més gran per a les persones que hi treballen segur que ens ajudarien més que mil vídeos virals de gent que es desafia a reptes idiotes.