Tinguem el solstici en pau...

Hem vist, gràcies a l’ARA, aquest vídeo -l’adjectiu viral és obligatori- de l’avi alemany que es fa passar per mort perquè la seva família, escampada per diversos racons del planeta, vingui a fer amb ell l’àpat de Nadal. Com sempre, com tots aquests anuncis, et fa sentir les ànsies de fer certa la dita: “Per Nadal, cada ovella al seu corral”. Que en el cas de Barcelona, seria així: “Pel solstici, vés a veure la família (amb la bici)”.

I el cas és que el vídeo de l’avi em fa pensar en un altre vídeo que podríem fer a TV3 (necessito Verkami) dedicat a les famílies sobiranistes. L’ storyboard ja el tinc fet. Amb una música trista i emotiva (de Manu Guix) un avi para taula. Hi ha neules, torrons, cava... Tot molt català. Hi ha cadires per a deu persones, però veiem que només se n’ocupen cinc. Una nena, els pares, l’avi i la iaia. Les altres cadires, tètricament buides.

La nena pregunta: “Que no vénen, els tiets?” I la mare prem els llavis i s’eixuga dissimuladament una llàgrima. “Au, va... Que es refreden els galets...”, fa. “I el cosinet Pablo, que no ve?”, pregunta la nena de nou. Noteu que ha dit “Pablo”. S’ha de sentir bé, aquest detall. “No, aquest any el cosinet Pablo... no vindrà...”, sospira la iaia. “I per què? Que està malaltet?”, pregunta la nena. Llavors la música puja. La dona es mira el seu home amb cara de retret. Ell abaixa l’esguard avergonyit. “No, filla... -barboteja el pare-. És que els papes i els tiets... estem barallats”. La nena se’ls mira: “I per què?” Llavors l’avi i l’àvia mouen el cap, tristos, i contesten: “Pel sobiranisme”.

La veu en off diu: “Moltes famílies aquest Nadal no seuran juntes a taula per culpa del maleït sobiranisme. Aquest Nadal, oblida el sobiranisme. Fes-te unionista per un dia... Tinguem la festa en pau”.

Si amb aquest anunci triomfo en rodaré un altre sobre la divisió d’una família en què tots eren de la CUP.