Tornar a Haifa
Fins al dia 26 d'aquest mes sou a temps d'anar al teatre Heartbreak Hotel, al cor de Sants, a veure-hi Retorn a Haifa, la magnífica adaptació del relat del mateix títol de l'escriptor palestí Ghassan Kanafani que Àlex Rigola ha adaptat i dirigit, amb un elenc de quatre actors i actrius que ofereixen unes interpretacions literalment impressionants: Chantal Aimeé, Jordi Figueras, Ariadna Gil i Carles Roig. Retorn a Haifa, el relat original, és una novel·la-testimoni que narra la retrobada d'una mare i un pare amb el seu fill vint anys després d'haver-lo hagut d'abandonar, quan tan sols era un nadó, a causa de la Nakba, és a dir, de l'expulsió dels palestins del seu país deixant enrere tots els seus béns i també, sovint, els seus éssers estimats. Això va succeir l'any 1948, tot just fundat l'Estat d'Israel. El matrimoni protagonista hi torna vint anys després (Kanafani va escriure el relat l'any 1969; el podeu llegir en català en la traducció d'Anna Gil Bardají, publicada per Club Editor) per retrobar la seva ciutat, els seus carrers, casa seva, aparentment com els va deixar, però ara en mans dels ocupants. I per conèixer el seu fill. El trencament, la ferida, és impossible de reparar o de guarir.
Retorn a Haifa, l'obra teatral, du tot això a escena amb una austeritat i una autoritat incontestables. Només d'entrar dins la petita sala del Heartbreak Hotel l'espectador és rebut per Rigola i els quatre intèrprets, i el director presenta breument la funció: en diu teatre d'urgència, concebut per donar resposta artística a una de les grans crisis polítiques i humanes del nostre temps: el genocidi de Gaza perpetrat pel govern i l'exèrcit d'Israel davant la passivitat, o l'anuència, o la connivència, de la comunitat internacional. És teatre literari, teatre de text: els actors i les actrius serveixen el text escrupolosament, a la vegada que el dramatitzen amb una profunditat neta de cap afectació, als antípodes de qualsevol temptació d'èmfasi. Dir que el resultat talla l'alè en diversos moments és exacte. L'extensió de l'obra és d'una hora escassa, però arriba lluny i endins.
La infàmia de Gaza, de Cisjordània, segueix el seu curs mentre el segueixen també les guerres a l'Iran, al Líban, a un Orient Mitjà incendiat per Netanyahu i Trump, dos criminals de guerra que han dut el planeta a un forat negre ple de destrucció i de cadàvers, mig pel seu propi profit, mig pel profit de les elits que els sostenen, mig pel deliri de l'exercici del poder absolut i impune. Una mica més enllà hi ha Putin a Ucraïna i, per sota, sagnant com sempre, el Iemen, Somàlia, el Congo. Davant de tot això, tancar-se un capvespre a veure Retorn a Haifa dins un teatre com el Heartbreak, on tot és en primer pla i on els actors no poden ni volen amagar-se (però els espectadors tampoc), pot semblar una resposta simplement simbòlica. Però no és així: és una resposta activa, significa afirmar-nos en la humanitat i la civilització enfront de l'atrocitat i la barbàrie. I és teatre excel·lent, del millor que es pot veure ara.