Tots els camins duen a Roma
Caminar per Roma vol dir, tal vegada, topar-nos amb la basílica neopitagòrica, a prop de la Stazione Termini; i sentir l'alè de l'ànima pitagòrica, la qual segons el fill de Samos "passa d'uns animals a d'altres". Això, però, segons Heròdot, ja ho deien els antics egipcis i després ho digueren els grecs. Creences en l'ànima, en els déus, o només Déu, difícil de saber si són certes, car l'ànima, per exemple "no es pot veure / com tantes altres coses / hom hi pot creure".
O bé podem viatjar per terres estranyes -que és la definició del que vol dir peregrinar- i si volem ser uns pelegrins romans (com ho poden ésser els fidels d'una comunitat ecumènica) haurem de viatjar amb els ulls de la curiositat, el tacte de l'amor i el gust pel respecte vers tot allò que desconeixem. També parar l'ull a la xemeneia. Deia Heràclit: "Si no esperem (tenim fe) no trobarem allò inesperat, atès com és d'introbable i difícil d'accedir-hi".
Naturalment els pastors i les pastores sempre vetllaven pels seus ramats. Comprenien el que els demanaven: "No volem patir fam, no volem tenir set, no volem passar fred". Nombrosos segles i terribles experiències arreu del món els assenyalaven que, un cop assolides aquestes sol·licituds bàsiques, les bestioles podrien fins i tot rivalitzar amb Zeus en felicitat.
Cardinals són o han de ser-ho les idees d'un discurs que vol perdurar al llarg del temps. Talment les famoses Filípiques de Demòstenes contra Filip II de Macedònia o les Filípiques del gran Ciceró contra Marc Antoni, que li van costar la mort. Cardinal és el discurs d'un pontífex que tal volta somnia, en un món virtual, la figura d'un pastor que viatja pel món real -pelegrí episcopal- i comparteix amb els fidels la tasca original del pontífex: "Estableix ponts / ho fa entre Cel i Terra / damunt de fonts".
La gent estava molt excitada, se sentien veus sense que ningú parlés, oníriques visions eren vistes per moltes persones. Uns atribuïen tot això a la divinitat, que reclamava venjança perquè s'havia expulsat de l'urbs el millor ciutadà; d'altres no hi veien pas cap intervenció de la divinitat. Tot això ens ho explica Dionís d'Halicarnàs a la seva Història primitiva de Roma (llibre VII, 68-2). Fa uns quants anys vaig saber a Roma de l'existència d'una obra, aquests dies molt actual i premonitòria, Vers el Vaticà III . Escrita per un íntim amic meu, un jesuïta als tombants de 1978, fou prohibida per la superioritat eclesiàstica del seu orde. Diuen entesos que no trigarà pas gaire a tornar a surar.
Apriori molta gent pensa que tot és gairebé immutable. No ho pensava pas la cúria romana (l'antic senat romà). Montaigne tenia una idea molt precisa de la posició insignificant que l'ésser humà té en aquest món. I quan aquest ésser descobreix, a nivell mític i simbòlic, el seu lloc a l'univers és quan pren consciència de la seva situació límit. Un dels límits a no ultrapassar és el del sentit ètic, la voracitat pel poder, la mancança de devoció per Maat, la deessa egípcia de la Veritat i la Justícia i tot el que penja.
Val la pena llegir El quadern gris , de Josep Pla (en l'admirable edició de Narcís Garolera). Diu l'escriptor empordanès (12 d'abril de 1918): "Deixar una cosa per demà és deixar-la per sempre més". Si donem validesa a aquest haiku, que vaig escriure fa un munt de temps, sobre l'esperit, "Raig de misteri / que travessa l'acer / lligam eteri", és probable que una cosa "deixada" de la mà de Déu (sembra scritto apposta! ) pugui recuperar l'esperit ecumènic primigeni: ortodoxos, luterans, calvinistes, anglicans, tants d'altres pseudocristians. Allà on reneixen els arquetips, hom pot entrellucar l'ésser integral, universal.
Esdevé cada vegada més complicat poder endevinar, sense cap mena de pre-visió extraordinària, qui serà el nou pontífex. De quin país, de quin continent, qui serà el secretari d'Estat Vaticà -equilibri: in/es (Itàlia-Món)- i un reguitzell de preguntes, la resposta a les quals la tindrem ben aviat. Roma, ciutat eterna, va construint la seva mitologia a partir d'esdeveniments com aquest conclave que ara convoca la nostra curiositat mundial. Que l'antiga tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) il·lumini les ments d'aquests electors, perquè:
antic i papal ofici
-ajuda l'Esperit Sant-
afaiçonarà un nou cant
que netegi humà desfici