La tragèdia dels jueus a Palestina (II) (1936)

Del geògraf, historiador i expert en política internacional Gonçal de Reparaz i Ruiz (Sèvres, França, 1901 - Lima, 1984), en el setmanari Mirador (30-IV-1936).Signava amb la postil·la ‘fill’ per no confondre’l amb el seu pare, diplomàtic. Aquest text és la continuació dels fragments d’una mateixa peça publicats ahir en aquesta secció. Fa noranta anys, articulistes competents, com Reparaz Ruiz, escrivien amb claredat i erudició sobre, com en aquest article, el fenomen de mentalitat social que ell anomenava “la malaltia de les reminiscències històriques”.

[...] Fins als ports de Síria [com el d’Alexandreta] es faria arribar la pipe-line que portaria fins als vaixells anglesos el petroli de Mesopotàmia –un altre tros de l'Imperi Turc amb el qual Anglaterra es quedaria i de la conquista del qual estava encarregat el general Maude, és a dir, quan lord Balfour preparava la seva històrica declaració–. Els anglesos havien trobat el gran truc. Poblar de jueus Palestina, expulsant gran part dels musulmans que l’habitaven des de temps immemorials. Així, sobtadament, Anglaterra, magnànima i altruista, pensant només en la felicitat dels dissortats jueus, fa per boca de Balfour la cèlebre declaració de 1917, garantint als israelites de tot el món una llar jueva a la terra dels seus llunyans avantpassats. Els jueus serien el gran puntal dels anglesos [...] Primera conseqüència d’aquesta política: increment en la darrera vintena d’anys del nombre de jueus a Palestina. Eren 84.000 en el cens de 1922. Pugen a 175.000, el 1932. ¿On ficar gent si dels dos milions d’hectàrees de Palestina prop de la meitat és desèrtica i el milió cent mil restants, equivalent a la superfície de la província de Múrcia, ha d’alimentar un xic més d’un milió d’habitants, o sigui una mica menys del doble dels que poblen l’esmentada província...? La densitat per quilòmetre quadrat de Palestina resulta així superior a la de Catalunya! Desposseïts de les seves terres [...], els musulmans es rebel·len i llavors es produeixen els tristos esdeveniments que periòdicament omplen de sang les poblacions de Palestina. D’altra banda, els jueus han creat interessos gens menyspreables. Agrícolament han fet una bella obra. És veritat que en part la colonització ha fracassat perquè la majoria d’immigrants no són camperols sinó advocats, comerciants, professors i, per tant, van a acumular-se a les ciutats, que creixen ràpidament, com Jerusalem i Jaffa, com Tel-Aviv, nascuda del no-res. Però els qui s’han dedicat a l’agricultura han fet una obra impressionant. [...] El 1920, les plantacions de taronges, base de l’economia de Palestina, tenien una superfície de 30.000 dunams, dels quals només un terç es trobaven en mans de jueus. Avui aquests posseeixen un total de seixanta mil dunams! I la producció de taronges creix en proporció geomètrica i envaeix com una allau el mercat de Londres, on la taronja valenciana amb prou feines es manté... La indústria també ha fet notables progressos. Nombroses colònies han estat creades pel Fons de Reconstrucció. Amb admirable esforç, terres incultes han estat transformades en conreables (poques, car la terra no dona per a més). Una organització comercial formidable cura de col·locar a l’estranger els productes jueus en les millors condicions. Mentrestant els productors musulmans —la immensa majoria— que s’arreglin!... Compreneu ara per què aquests estan furiosos i desesperats...? El problema agrari així creat és molt més complex del que podem dir ací. Basti el que precedeix per deixar breument explicada la greu situació de Palestina.

Gonçal de Reparaz (fill) 1936