La tranquil·litat i la llibertat
Què li va passar al poble soviètic quan va desaparèixer l'URSS el 1991? Per explicar-ho, hi ha un joc de paraules que diu que va ser llavors quan els russos van descobrir que tot el que la propaganda comunista els havia dit sobre el comunisme era mentida i, en canvi, que tot el que els havia dit sobre el capitalisme era veritat.
Després del col·lapse de l’economia planificada va venir la llei del més fort, de manera que la corrupció va canviar de jaqueta però els efectes van continuar sent devastadors.
Una russa que era petita quan va caure el Mur de Berlín i que ara viu a Barcelona m’explicava avui que els russos nascuts poc abans i després d’aquells anys van veure els seus pares i avis perdre la feina o els pocs estalvis a causa de les devaluacions, i que molts van caure en l’alcoholisme, la depressió o el suïcidi. Que el sentit tràgic de la vida que el clixé atribueix a l’ànima russa s’ha anat perpetuant fins a endurir tant la societat que a Moscou és freqüent descobrir un estranger perquè és una persona que riu.
I em deia: “El que més valoro de la vida de Barcelona és la llibertat i la tranquil·litat”. La llibertat de saber que no està sotmesa a la voluntat del líder que tot el dia és a la televisió i la tranquil·litat de viure deslliurada de la por que aquest mateix líder no destrossarà el seu futur i el dels seus fills amb un decret.
Segur que a hores d'ara aquesta nova barcelonina d’origen rus ja deu haver descobert que la democràcia no ens deslliura d’altres pors, que també està assetjada per la corrupció i que limita amb interessos econòmics més forts que la sobirania popular. Però quin elogi més gran que algú que ha descobert la democràcia quan ha vingut a viure entre nosaltres la defineixi com la dignificant sensació, per a l’ésser humà, de viure en llibertat i tranquil·litat.
