Trobada amb Santiago Dexeus (1974)

De l’entrevista a Santiago Dexeus (Barcelona, 1935-2024) que Baltasar Porcel (Andratx, 1937 - Barcelona, 2009) va publicar fa mig segle a Destino (16-II-1974). Traducció pròpia. El doctor Santiago Dexeus va morir el 12 d’abril. Va ser un ginecòleg de referència, sobretot entre la classe mitjana barcelonina en aquells anys 1970-1980 de canvis significatius en la percepció social d’aquesta especialitat mèdica. 

Aquests darrers anys el país, el nostre estimat país, la vida pública del qual, la de cada individu en particular i la col·lectiva, s'ha esforçat sempre a presentar-se prudent, assenyada i idealista, el país, deia, s'ha vist marcadament sacsejat per una erupció en un dels seus flancs més tradicionalistes: el referit a la reproducció de l'espècie i tot allò que afecta l'activitat sexual del ciutadà. [...] El que surt més sovint en els papers sobre aquesta qüestió és el vessant sociològic. Crec útil presentar un esbós del punt de vista mèdic, si més no el divulgat, pel fet de ser el seu un coneixement pragmàtic i alhora amb reflexió científica. Ho explico al doctor Santiago Dexeus, ginecòleg, l'actitud reformista del qual ha contribuït llargament, a Barcelona, a dinamitzar l'esclariment de la qüestió. [...] El doctor parla amb gran desimboltura. És un home encara jove, prim, no alt, de somriure constant, veu amable i mirada sagaç. Posseeix una memòria robusta i una intel·ligència –una capacitat d'associació– rapidíssima. Actua amb una convicció tranquil·la i ferma. Pertany a aquesta mena de persones que primer van ser angèlics i axiomàticament convençuts congregants marians de Sant Lluís Gonçaga, i ara, amb el mateix encant i desimboltura, treballa a favor del realisme, de la democratització. Després de passar una etapa, és clar, de lubricació més o menys marxista. "Els nostres mitjans anticonceptius tradicionals -em diu- han estat el coit interromput i el preservatiu, en primer lloc. Després els casolans: dutxes, irrigacions... El mètode Ogino, no tant. I procurar-se un anticonceptiu una mica més eficaç, com el diafragma i la píndola, constituïen sovint un fet contestatari. Control aquest, insisteixo, més perfecte quant més informada, i per tant rica, és la classe social a la qual pertany la parella... Perquè és evident que aquesta regulació de la natalitat contribueix al benestar de la persona: són raons psicològiques i econòmiques les que indueixen a la seva pràctica. Si aquest benestar no és assolit poden suscitar-se alteracions en la seva conducta, sobretot en la d'índole sexual" [...] Tenim aquesta conversa a l'Institut Dexeus de Ginecologia, una nova clínica, flamant, instal·lada al Passeig de la Bonanova. Es tracta d'una de les més modernes d'Europa dins aquest àmbit en el sector privat. [...] "El famós masclisme està a les acaballes -em diu per concloure-. Ara l'home es veu obligat a compartir el seu plaer amb la dona, quan abans la ignorava. La frigidesa i la histèria, que durant anys es consideraven malalties pròpies de les dones, eren enganyifes: la por a l'embaràs i l'egoisme masculí motivaven frustracions que es materialitzaven en alteracions profundes. Si la dona pot apropar-se lliurement a un home, s'imposa la igualtat, l'harmonia, la compenetració i es dissipa la por en la dona i l'egoisme masclista en ell". [...]