València s'escriu València

Aquests dies que es parla tant de corrupció, és bo que sapigueu que fins i tot un lingüista, un filòleg, es pot corrompre. De vegades no calen ni diners: n'hi ha prou amb una mica de notorietat, un instant de fals reconeixement, un moment de vanitat satisfeta, perquè alguns individus s'avinguin a posar-se al servei d'una mentida. També d'una mentida filològica. És el que ha succeït amb un lingüista valencià, el nom del qual no escriurem perquè no cal, que ha avalat amb un informe favorable (frontalment en contra dels criteris de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, de la qual és membre per a més inri), la grollera maniobra del canvi de nom oficial de la ciutat de València. En efecte, el ple de l'Ajuntament d'aquesta ciutat d'aquest dimarts, darrer del curs, ha aprovat que d'ara endavant el topònim València tingui com a forma oficial Valéncia. El govern del PP i de Vox, que impulsa aquest canvi, es recolza en un informe del susdit lingüista (a qui es refereixen com “reconegut lingüista”, i amb això ell ja es deu donar per pagat), segons el qual aquesta forma és vàlida perquè, segons ell, coincideix “amb la pronúncia tradicional i majoritària” dels habitants de la ciutat. Filològicament, és una argumentació tan inconsistent i absurda que quasi no mereix ni comentari. Diguem, per riure una mica, que si els noms de les ciutats s'haguessin d'escriure com els seus habitants els pronuncien, veuríem escrites coses com Barsalona, Lleide, Madrí, Zebiya o Nu Yok.

Entestar-se a fer oficial la forma Valéncia és, simplement, fer oficial una falta d'ortografia. Curiosament, seria una falta d'ortografia també en castellà, que evidentment és l'única llengua que el govern del PP i de Vox voldrien per a la capital del País Valencià, per a tot el País Valencià. Escriure Valéncia així, amb aquest accent tancat, és una manera com una altra de complaure's en la pròpia ignorància, de rebolcar-se en l'ofuscació i el fanatisme. És una manera de proclamar que, entre les moltes coses i les moltes persones que odien, també senten un odi profund per la ciència, pel coneixement, per la cultura i per tot allò que ens permet avançar una mica en la comprensió del món, en la cohesió de les comunitats, en la convivència dels ciutadans. Aquest odi, per cert, el senten també pel pobre home que ha decidit donar-los cobertura i llençar d'aquesta manera als fems l'autoritat que algun dia hauria pogut tenir a canvi d'una engruna de lluïment, i encara una engruna corcada.

Vox i el PP poden sostenir que és el sol el que gira al voltant de la Terra, si volen, i segurament no els costarà trobar un científic ressentit que els vulgui donar la raó en un informe esperpèntic. Al País Valencià, l'autoritat lingüística la té l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per molt que des de Vox hagin anunciat públicament que pensen “estrangular-la” i que Mazón els ho concedeixi a canvi de continuar la seva llarga i grotesca fugida cap enlloc. Però ni ells ni tots els negacionistes que ara ens toca suportar prevaldran. La ignorància sempre és perdedora.