Visita al monestir de Sixena el maig del 1936
Peces històriques
De la ressenya del crític i tractadista d’art Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886 - Badalona, 1963) a La Vanguardia (2-VII-1936), sobre una visita al monestir de Sixena. Traducció pròpia. Aquell 1936, en plena guerra, l’edifici va ser incendiat. Les pintures no malmeses del tot van ser arrencades per experts enviats per la Generalitat per tal de salvar-les. Traslladades i restaurades a Barcelona, van entrar al MNAC el 1940.
El passat mes de maig vam visitar amb els Amics dels Museus de Catalunya el monestir de Sixena, on pot admirar-se el conjunt únic de decoració pictòrica a la seva sala capitular. Únic, diem, en tractar-se no d’una església, sinó d’una sala, i únic també, pel seu estil singular, mescla de bizantí i romànic, amb reflexos àrabs i vivacitats de l’art gòtic naixent en el moment en què l’obra es produïa. Realment, la decoració mural de Sixena mereix el viatge que la visita suposa. Enclavat entre Lleida i Saragossa, el conjunt considerable del cenobi es perd insignificant, amb l’exterior d’aspecte camperol, gairebé de granja, en el gran espai d’aquelles planures àrides, sobre les quals el sol de primavera ja es mostrava rigorós el dia de l’excursió. El monestir és de dones de l’ordre jerusalemita de Sant Joan, i va ser fundat per Sanxa d’Aragó, filla d’Alfons l’Emperador i muller d’Alfons II. Allí hi ha enterrat Pere II d’Aragó, el de Muret, i els nobles que van morir amb ell a la famosa batalla. L’obra va començar el 1183 i el 1188 es va consagrar l’església. [...]
Fem aquesta visita setze anys després d’haver visitat ja el monestir, on vam adquirir llavors el bell retaule de Serra que es troba en el Museu d’Art de Catalunya, i vam poder comprovar, amb dolor, com la destrucció de les pintures murals de la seva preciosa sala capitular avança de manera alarmant. Monument únic a Espanya i una de les peces de decoració mural de la seva època més importants d’Europa, és a instàncies dels Amics dels Museus de Catalunya que donem a conèixer als lectors de La Vanguardia aquesta meravella, i alhora cridem l’atenció de les autoritats artístiques de l’Aragó i al director general de Belles Arts de la República, el nostre bon amic Ricardo de Orueta, sobre el cas. [...]
El nostre també bon amic, arquitecte i arqueòleg Josep Maria Gudiol, guia de l’excursió, va confirmar els mèrits del recinte en la conferència que sobre les pintures ens va donar a la sala capitular, i tot i ser tants i tan notables aquests mèrits, l’obra es perd i es perdrà totalment si qui pot i té el deure de fer-ho no va a salvar-la. Que serveixin aquestes línies de veu d’alarma, desitjant que arribin allí on correspongui, per tal d’assegurar aquest tresor, que desapareixerà si no s'hi posa un remei radical. Dos són els conjunts pictòrics d’importància que encara resten d’allò que eren en el seu dia les esplèndides decoracions murals de Sixena: l’absis de la seva església i el de la sala capitular. [....] Els elements decoratius o ornamentals de la sala capitular, com alguns dels frontals, tenen els seus precedents en l’ornamentació miniaturista d’alguns dels ben coneguts llibres catalans de finals del segle XII i del XIII. Per tant, si no podem afirmar pas la catalanitat de l’artista, podem indicar que l’obra s’agrupa a d’altres de catalanes. [...]