El món ho ha vist: la seva violència, la nostra fermesa

El món ho ha vist. El món ha vist un estat espanyol que ha perdut la vergonya, que ha respost amb la força, amb la violència, a ciutadans indefensos, ancians i joves, que volien votar. I el món ha vist un poble digne que malgrat l’assetjament policial no ha renunciat al seu dret ni ha caigut en la provocació: un poble que ha votat enmig d’immenses dificultats. El món ha vist com David ha vençut Goliat, com la ciutadania de Catalunya, pacífica i profundament democràtica, ha defensat aferrissadament el seu dret a decidir, a existir en llibertat. El món ha vist com el govern d’Espanya ha degradat una ja de per si prou afeblida democràcia, tacant-la amb la sang de persones innocents. Sí, els catalans han vençut en una lluita injusta, desigual, en una batalla democràtica contra un estat que es diu democràtic però que actua amb autoritarisme, incapaç d’entendre que a l’Europa del segle XXI no hi ha lloc per a tanta prepotència, per a tant menyspreu als drets bàsics, no hi ha lloc per confondre estat de dret amb dret a esclafar la dissidència, a voler esborrar una minoria nacional per la força ni a considerar delictives les idees.

Catalunya i el seu govern s’han guanyat el respecte: han fet un pas de gegant per decidir en llibertat, un pas en ferm per mantenir la cohesió social i resistir una agressió injustificable. Perquè ahir la societat catalana, més enllà del sobiranisme, va viure amb estupor i indignació una brutalitat gratuïta, en cap cas proporcional -sí, absolutament desproporcionada: més de 800 ferits!-, i en va sortir més unida. Ahir es va trencar la convivència, sens dubte: ho va fer qui, irresponsablement, va llançar els cossos de seguretat contra una societat que sempre ha sabut gestionar la seva diversitat sense confrontació.

Espanya ha fet un pas de gegant, també, però un pas de gegant cap enrere per perdre la ja escassa legitimitat que li donava la ciutadania de Catalunya, i segurament bona part del crèdit democràtic que tenia al món: i la comunitat internacional serà a partir d’ara un actor essencial en el plet català. Un actor que no pot tolerar més el fracàs del govern de Rajoy, que ahir es va fer dramàticament visible, el fracàs de no saber afrontar políticament una realitat política incontestable a Catalunya: l’anhel de decidir el seu futur votant. Senzillament votant.