Vull ser la Paqui!

L’ARA publica noves informacions sobre el cas Cerdán, ara que el jutge ha aixecat el secret de sumari de l'últim informe de la Guàrdia Civil. Hi ha converses entre Antxon Alonso i la seva dona, Karmele Atutxa, on tots dos, amoïnats, es queixen de les “despeses desmesurades” de la dona de Santos Cerdán, Francisca Muñoz, la Paqui. Alonso es lamenta així: "La coneixen totes les venedores d'El Corte Inglés. Gastar i gastar. I a restaurants cap de setmana sí i l'altre també". La dona es queixa que, a sobre, no són gens discrets.

Mirin, lectors, si haguessin dit, què sé jo, el Casa Cosa, on tothom hi ha comprat alguna llumeta per imaginar-se que té una llar, o el Basar Muralla VI, que té ponsèties bé de preu..., o el Decartón, per comprar malles per als nens... Però ha dit El Corte Inglés. El Corte Inglés, amb les dependentes i dependents vestits d’uniforme, tantes plantes (la “Joven”, la “Mujer”) i aquells senyors que fan veure que compren però en realitat et segueixen per si robes... El Corte Inglés, amb el racó “Gourmet”, d'on t’ho enduries tot. El Corte Inglés, on et pots emprovar colònies i pintar els llavis, que feia aquella promoció genial que es deia “Alimentos de Europa”, on jo anava a comprar bagatel·les meravelloses, com pa de pipes suec i olives gregues... El Corte Inglés és massa, massa compròpata, massa paradisíac, i fa enveja. Jo vull ser la Paqui, vull comprar llits i matalassos perquè em pica, vull emprovar-me anells i encarregar figuretes de Lladró. Vull ser d’una trama corrupta i gastar i gastar, sí, per favor, un dia, un dia sent la Paqui, posi’m aquests texans ultracaríssims i aquesta bossa de firma, cobri-s’ho d’aquí, Mari Puri, fins demà. A fora hi ha manters, a les escales mecàniques senyores tristes que només van a comprar tasses del Mr. Wonderful. Jo no. Jo soc la Paqui. I ara, detinguin-me.