Les famílies acusen la Generalitat de no respectar el resultat de la consulta sobre la llengua a les zones castellanoparlants
La conselleria defensa que ha implementat el que van votar els progenitors en el 99,67% dels casos
ValènciaEl 99,67% de l'alumnat d'infantil i primària del País Valencià estudiarà el curs 2025/2026 en la llengua que van triar les seves famílies. Així ho ha assegurat aquest dimarts el conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, que ha defensat que el seu departament ha respectat la voluntat de la comunitat educativa. No ho veuen així entitats com Famílies pel Valencià, que ha denunciat que la Generalitat ha vulnerat el resultat de la consulta a les aules, especialment a les vuit comarques de domini lingüístic del castellà.
En concret, el resultat de la votació que es va celebrar entre el 25 de febrer i el 4 de març va suposar que el 50,53% de les famílies optessin pel valencià com a llengua majoritària, davant el 49,47% que van triar el castellà. Pel que fa a nivells, el 53,81% van preferir el català en infantil, el 50,68% en primària i el 47,10% en secundària.
Segons ha explicat Rovira aquest dimarts, les xifres de la consulta s'han traduït en el fet que en el pròxim curs el valencià serà la llengua majoritària en el 43% –deu punts menys del resultat– de les aules d'infantil i en el 52% de les de primària. Si mirem les dades per zones, en la de predomini lingüístic valencià, el català serà la llengua majoritària en el 50% de les unitats d'infantil i en el 60% de les de primària. En canvi, en la zona de predomini lingüístic castellà, aquesta llengua serà majoritària en el 80% de les unitats d'infantil i en el 99% de les de primària.
Des de la conselleria defensen haver atès la demanda de les famílies que van decidir votar pel valencià en la zona de predomini castellanoparlant amb la creació de 40 unitats –9 unitats d'infantil i 31 de primària–. Es tracta de vuit comarques –el País Valencià en té 33– on es conserva la voluntarietat de l'estudi de l'assignatura de català a causa d'una exempció vigent des de l'any 1983 que en el seu moment es va definir com a transitòria.
"La conselleria no ha respectat els resultats"
No ho veuen així des de l'entitat Famílies pel Valencià, que denuncia que en aquestes comarques la conselleria "no ha respectat els resultats de la consulta i, en alguns casos, ha obviat el sentit majoritari de les votacions". Posen exemples com els dels dos centres públics de la localitat de Bunyol. En el curs de 3r de primària del Col·legi San Luís, el resultat va ser de 83,33% vots pel valencià i 16,67% pel castellà. Ara, però, la Generalitat ha ofert a 4t de primària un grup en valencià i un en castellà. El mateix passa al centre Cervantes, també en 3r de primària, on el resultat va ser de 89,47% pel valencià i 10,53% pel castellà, i ara la conselleria ofereix un grup en cadascuna de les llengües. Famílies pel Valencià recorda que la llei d'educació determinava que en centres amb dues línies, si un dels dos idiomes aconseguia el 75% o més dels vots, les dues línies s’havien d’oferir en la mateixa llengua.
Més sagnants consideren els casos del centre Maestro Juan Bernia de Pedralba, on, tot i que el valencià va guanyar a 4t de primària amb un 57,14% dels vots, sols s’ha ofert un grup en valencià a 5è de primària per al curs 25-26. És el mateix cas que el Col·legi Fabián y Fuero del Villar, on a segon d'infantil es va imposar el català amb un 54,55% dels vots i l’únic grup ofert és en castellà.
Des de Famílies pel Valencià qualifiquen d’anomalia democràtica que a la comarca de la Serrania, on el valencià va ser la llengua més votada amb un 51%, sols s'ofereixin 6 grups en valencià per 68 de castellà. En localitats com les Alcubles, Ares dels Oms o Bugarra, on el valencià fou clarament la llengua més votada –74,07%, 69,23% i 84%, respectivament– no s’ha ofert cap grup en català.
Què es va triar en la consulta?
És bo recordar que en cap cas les famílies han disposat de l'opció de triar models propers a la immersió lingüística, que els experts apunten com els més idonis per garantir la competència real d'una llengua minoritzada, com el valencià. De fet, les famílies únicament han hagut d'escollir la llengua vehicular majoritària. Però, com tot al País Valencià, hi ha grans diferències territorials. En 25 de les 33 comarques, en l'etapa d'infantil l'idioma elegit (català o castellà) podrà assolir un màxim del 65% del temps lectiu, amb un mínim del 25% per a l'altra llengua cooficial i un 10% per a l'anglès.
En el cas de primària, secundària i batxillerat, l'anglès ocuparà entre un 15% i un 25% del temps lectiu. En aquestes tres etapes, la diferència d'ús vehicular entre valencià i castellà no haurà d'excedir el 20% i cap idioma podrà utilitzar-se menys d'un 25%. Per contra, en les vuit comarques on històricament el català ha estat poc present i on l'estudi del valencià es manté voluntari –adduint la poca presència històrica–, en l'etapa d'infantil el valencià i l'anglès ocuparan el 10% del temps, mentre que en primària, secundària i batxillerat el català serà optatiu. En canvi, l'anglès representarà entre un 15% i un 25% de les hores.