L'escola pública, clau en la victòria del valencià a la consulta sobre la llengua a les aules

ValènciaL'anàlisi del resultat de la consulta sobre la llengua a les aules al País Valencià durarà dies. Quan s'acabi, permetrà disposar d'una radiografia molt acurada de la realitat educativa i sociolingüística de les seves 33 comarques. A hores d'ara, una de les primeres conclusions a les quals ja s'ha pogut arribar és la diferència entre les preferències de les famílies dels centres públics i les dels concertats. I és que segons xifres difoses per Compromís –extretes de les dades fetes públiques per la Generalitat–, si només tenim en compte els centres públics, l'aposta pel valencià com a llengua majoritària de l'ensenyament s'eleva al 61,8%, 12 punts més que si s'inclouen els centres concertats, quan s'escurça fins al 50,53%.

Les diferències entre concertada i pública es produeixen a les tres províncies. Així, a la de Castelló, en els centres públics l'aposta pel català és del 76% i no del 70,50%, si s'hi sumem els centres concentrats. El mateix passa a la província d'Alacant, on el 39% de les famílies de la xarxa pública han optat pel valencià com a llengua majoritària, 5 punts més que el 34,11% que s'obté si hi incloem la concertada. El cas més exagerat és el de la província de València, on el 70% de les famílies de la xarxa pública han preferit el català, gairebé 13 punts més que el 57,84% que s'obté si es tenen en compte els centres concentrats. La gran diferència a la província de València està molt determinada pel paper de la ciutat de València. A la capital del País Valencià, segons dades de l'associació Famílies pel Valencià, la diferència és de gairebé 20 punts. Així, si només avaluem els centres públics, la tria del català és del 53%, xifra que es desinfla fins al 36,14% si hi afegim els col·legis i instituts concertats.

Segons el diputat de Compromís Gerard Fullana, la gran força dels centres concertats –la majoria religiosos– de la ciutat de València altera les xifres. "A l'ensenyament públic, les famílies tenen molt clar que l’aprenentatge de llengües suma, no resta", ha destacat el polític valencianista, que ha recordat que en el conjunt del País Valencià els centres públics suposen el 70% del total. Fullana també s'ha queixat que la conselleria no hagi facilitat les xifres absolutes de resultats centre a centre, sinó per percentatges, dificultant així l'avaluació de les dades.

Altres elements destacats de l'anàlisi són que a les 25 comarques on històricament s'ha parlat valencià, el català ha estat escollit pel 68% de les famílies, xifra molt més elevada que el 50,53% que s'obté quan es tenen en compte també les vuit comarques on es conserva la voluntarietat de l'estudi de l'assignatura de valencià a causa d'una exempció vigent des de l'any 1983 que en el seu moment es va definir com a transitòria. Amb tot, cal apuntar que amb el 52%, el català també s'ha imposat als Serrans, una comarca de parla majoritària en castellà. Per acabar, cal recordar que, tot i la victòria del valencià a la consulta, el nou sistema educatiu suposa una reducció de la docència en català respecte al model plurilingüe anterior.