De 0 euros a 50 milions: el preu de cancel·lar el Hard Rock
El Govern d'Aragonès va sostenir que la Generalitat s'exposava a indemnitzacions milionàries, però un informe del mateix executiu ho rebaixava
BarcelonaNova polèmica pel complex Hard Rock al Camp de Tarragona. Aquesta vegada, la disputa gira entorn de la xifra que hauria de pagar el Govern si frenés el macroprojecte. A principis d'any,El País es feia ressò d'un document del Govern d'ERC que xifrava en fins a 50 milions d'euros les indemnitzacions que s'haurien de pagar en cas de cancel·lar-lo. La CUP va sol·licitar aquest informe del gabinet jurídic al Govern del PSC, però en el document que els ha enviat la conselleria d'Economia no hi consta aquesta xifra –estava en un annex que no han remès al partit anticapitalista–. Encara més: en l'informe, el gabinet jurídic exposa diverses vies a disposició de la Generalitat per desvincular-se del projecte sense haver de pagar res o, en tot cas, havent de pagar indemnitzacions molt menors. Quin seria el preu de cancel·lar el Hard Rock? De 0 a 50 milions, segons el mateix executiu, en funció de com s'interpreti judicialment.
Segons diverses fonts consultades, les xifres publicades per El País provenien d'un document en què es quantificava quants diners podrien arribar a demanar els inversors si la Generalitat es fes enrere, però sense determinar quines reclamacions podrien prosperar jurídicament. La xifra de 50 milions incloïa tant el dany emergent com el lucre cessant –els beneficis perduts–, és a dir, el pitjor escenari per a la Generalitat. Ara bé, l'informe fet públic aquest dimarts –valorat per part dels serveis jurídics del Govern– descarta del tot que es pugui reclamar pels beneficis perduts (en altres paraules, el lucre cessant) i limita les possibles compensacions a les despeses efectuades pels promotors des que van rebre la llicència de casino (però no abans, per preparar el concurs públic).
Més enllà de xifres, l'informe avalua els escenaris en què es podria trobar la Generalitat en funció de si decideix no aprovar el pla director urbanístic –pendent des de fa quasi dos anys d'un informe mediambiental– o aprovar-lo i vetar-hi la instal·lació d'un casino. La quantitat final dependria de les despeses efectives que poguessin acreditar els impulsors del projecte, tal com també va explicar l'ARA en el seu moment. L'única xifra segura que s'hauria de retornar –que no compten com a indemnització– són les fiances per valor de 2,5 i 10 milions d'euros que Hard Rock va dipositar en el seu moment.
L'informe també dona detalls sobre què podria haver fet la Generalitat republicana per desempallegar-se del projecte amb un cost de zero euros per les arques públiques. D'entrada, afirma que el Govern podria haver deixat sense efecte l'acord del consell executiu que autoritzava l'Incasòl a fer d'intermediari en la compravenda dels terrenys per 120 milions d'euros a CriteriaCaixa per vendre'l, pel mateix preu, als impulsors del Hard Rock. A més, constata que el contracte d'opció de compra a favor de l'Incasòl hauria caducat el 2017, de manera que CriteriaCaixa no estaria obligada a vendre-l'hi, i qüestiona jurídicament el paper de l'ens en l'operació. "Atesa la naturalesa d'ens instrumental de l'Incasòl, l'acord del Govern vigent es podria deixar sense efecte, en aplicació d'una nova orientació política en relació amb aquesta qüestió, o també atenent a un eventual informe negatiu emès per la direcció general de Polítiques Ambientals", diu el document. Una altra de les opcions que preveia el gabinet jurídic era que el Govern aprovés el pla director urbanístic, però que després revoqués la llicència del casino. Ho podria fer apel·lant als "interessos generals", tot i que en aquest cas sí que hauria de pagar indemnitzacions.
El xoc de l'anterior legislatura
El Govern d'ERC va sol·licitar aquest informe el setembre del 2023 i el va rebre el 3 de novembre d'aquell mateix any. Aleshores, i segons van explicar en el seu moment fonts dels comuns, la seva líder, Jéssica Albiach, ja havia comunicat al president Pere Aragonès que situarien el veto al Hard Rock com a condició per negociar els pressupostos. El Govern d'Aragonès proclamava amb bombo i platerets que frenar el Hard Rock exposava la Generalitat a indemnitzacions milionàries. "Qualsevol altra opció que fos tirar enrere en el projecte comportaria una indemnització de lucre cessant de centenars de milers d'euros", deia l'aleshores president Pere Aragonès al Parlament, ja el març del 2023. Les dades consultades per El País demostren que, en tot cas, sí que hi havia hagut un document del Govern que hi posava una forquilla. En roda de premsa, l'exconsellera de Territori i diputada d'ERC Ester Capella ha defensat l'actuació de l'Incasòl i ha negat haver tingut coneixement dels retrets que li fa l'informe: "El Govern d'ERC no ha amagat absolutament res".
Aquest dimarts al vespre, El Periódico s'ha fet ressò, a més, d'un altre informe: el d'impacte ambiental que durant tants mesos va estar pendent i que el Govern d'ERC va acabar fent però guardant en un calaix a l'espera de les eleccions. Segons informa el mitjà, en aquest informe l'executiu valorava en 60 milions d'euros la compensació que Hard Rock hauria d'assumir per abordar qüestions com la connectivitat, la protecció dels aqüífers i la mobilitat sostenible, entre altres.
La falta d'acord entre PSC, ERC i comuns per trobar una solució de consens al Hard Rock va fer saltar pels aires els pressupostos i, de retruc, va precipitar la convocatòria d'eleccions anticipades l'anterior legislatura. Després dels comicis, i en les negociacions per investir Salvador Illa, totes tres parts van trobar una pista d'aterratge a l'entesa: derogar el privilegi fiscal per al Hard Rock, ja tombat.
En tot cas, la CUP ja ha demanat la compareixença de l'expresident Aragonès i les seves conselleres d'Economia i Territori, Natàlia Mas i Ester Capella. També la de l'actual consellera de Territori, Sílvia Paneque, i la consellera d'Economia, Alícia Romero. Fonts de l'anterior Govern d'ERC consultades per l'ARA subratllen que una cosa és la previsió que pugui fer la Generalitat i l'altra el que després acabi decidint un jutge. I, en tot cas, recorden que ja aleshores hi havia una majoria al Parlament a favor del projecte –de la qual ERC no formava part–. Un dels partits que hi dona i hi donava suport és Junts, que aquest dimarts ha tornat a lamentar la reforma fiscal que complica l'aterratge del complex turístic al Camp de Tarragona. D'altra banda, la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, s'ha mostrat convençuda que l'exdirector de l'Incasòl Damià Calvet donarà "les explicacions que siguin necessàries" sobre la seva gestió del Hard Rock, com ja li han demanat els comuns.
Què hi diu el Govern d'Illa?
Pel que fa al Govern, aquest dimarts ha evitat valorar l'informe jurídic. La portaveu, Sílvia Paneque, ha considerat "precipitat" parlar d'indemnitzacions i ha insistit que un cop fets els canvis fiscals, haurà de ser l'empresa qui valori si vol tirar endavant el macrocasino o no. Sobre el fet que la CUP no rebés els annexos de l'informe, en què s'especificaven les possibles indemnitzacions que hauria de pagar el Govern, Paneque ha defensat que Economia ha proporcionat la informació que els cupaires han requerit. "No s'ha amagat res [...] Es va sol·licitar l'informe i es va donar aquest informe", ha assegurat. La tesi de l'executiu és que la CUP podria haver demanat les referències documentals que s'expliciten en l'informe.