15 anys sense nous traspassos a la Generalitat per exercir competències
Amb el Procés es va frenar l’activitat de la comissió mixta de transferències Estat-Generalitat
BarcelonaFins a l’any 2010, Catalunya era la comunitat autònoma que acumulava més traspassos de l’Estat en comparació amb la resta. De fet, des del 1980 és la que encara encapçala el rànquing de totes les autonomies, amb 192 transferències, d’acord amb les dades del ministeri de Política Territorial. Ara bé, després de la sentència de l’Estatut del 2006, quan s’inicia l’època del que va ser el Procés, aquesta activitat es frena en sec. Tant és així que la darrera vegada que es va reunir la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat (l’òrgan per transferir al govern català tots els mitjans necessaris per fer efectives les noves competències) va ser el novembre de l’any 2010, quan es va acordar la transferència de serveis ferroviaris regionals de transport de viatger –una mena de traspàs parcial de Rodalies–. El mateix any també s'havia traspassat la Inspecció de Treball a la Generalitat. Tal com expliquen fonts de Presidència, després d'això la comissió mixta no s'ha reunit més i només s'han produït ampliacions de transferències anteriors per "apoderament" (sense reunir la comissió). El 2011 s'amplia la Inspecció de Treball i el 2020, el 2021 i el 2022 es fan ampliacions en matèria de l'administració de justícia. És a dir, fa quinze anys que la Generalitat no rep nous traspassos.
Aquesta comissió solia funcionar de la manera següent: es feien grups de persones de diferents departaments que enumeraven els traspassos pendents i, posteriorment, parlaven amb les persones del mateix àmbit designades pels ministeris respectius. “A vegades ha sigut decebedor”, assegura una font, que constata la lentitud dels processos. I és que les transferències acaben depenent de les relacions entre l'Estat i la Generalitat, que en els darrers anys han estat marcades per la tensió.
Només recentment s'ha signat amb el govern espanyol un conveni que trenca aquesta dinàmica en matèria de traspassos. Es tracta de l'ingrés mínim vital –que ja va assolir el País Basc– en el marc de la negociació del PSC i Esquerra per a la investidura de Salvador Illa. Ara bé, aquest acord encara no és efectiu i no s'ha vehiculat a través de la comissió mixta, sinó amb un conveni que no entrarà en vigor fins a aquesta primavera. En tot cas, fonts jurídiques assenyalen que, malgrat que el govern català serà qui gestioni la prestació, la seguirà pagant l’Estat.
La llista de temes pendents
També continuen sense aplicar-se els traspassos que es van acordar recentment a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Aquest organisme, a diferència de la comissió de transferències, és més polític, i és on es prenen les decisions abans de posar-les en pràctica amb el traspàs dels diners i del personal. Arran del Procés, aquestes relacions bilaterals també van quedar congelades i no es van reactivar fins a l’època del president Quim Torra, l’1 d’agost del 2018 (en què només consta com a acord l’aprovació de l’acta de l'última reunió, de l’any 2011). Van seguir amb Pere Aragonès, cap de l’executiu a partir del 2021, amb dues reunions més: en la primera es crea un grup de treball per estudiar els traspassos pendents (que només s’ha reunit dos cops) i en l'última acorden un seguit de traspassos –el febrer del 2022–, com la titularitat de l’Observatori del Turó de l’Home o de les autovies B-23 i B-30, que encara s’han de fer efectius, segons fonts jurídiques.
Alhora, hi ha un seguit de temes que es deriven directament de l’Estatut i que s'han anat arrossegant els últims anys. Exemples: la participació de la Generalitat en els paradors de turisme –una mesura que, tot i que pot semblar menor, sempre ha costat molt, segons fonts implicades–; la formació sanitària especialitzada (els exàmens MIR); salvament marítim, o l'execució de la legislació laboral en l’àmbit de l’ocupació i de la formació professional. Una altra reivindicació històrica és el traspàs de la comissaria de la Via Laietana per fer un centre de memòria històrica.
El nou president de la Generalitat, Salvador Illa, té la voluntat de reactivar els mecanismes previstos a l’Estatut per desenvolupar-lo, i fonts de Presidència confirmen que hi ha una llista de temes pendents per abordar –el mateix president Illa n’ha xifrat 50–. El més immediat, i que forma part de l’acord d’investidura amb Esquerra, és el traspàs de Rodalies, que l’executiu vol accelerar aquest mes de gener per donar senyals de compliment del pacte als republicans, que de moment allunyen el seu suport als pressupostos. Tant és així que aquest dimarts es preveu que hi hagi alguna novetat al consell executiu.
Pel que fa al finançament singular, no està clar com s’ha de vehicular, aclareixen les fonts jurídiques consultades, tot i que si la Generalitat ha d’assumir la gestió de més impostos –assenyalen aquestes mateixes fonts– serà necessari un traspàs de mitjans provinents d’Hisenda. També s'haurà de reactivar la Comissió Mixta si finalment el PSOE i Junts pacten una nova llei d’immigració que traspassi facultats a Catalunya a través de l'article 150.2 de la Constitució.
La diferència amb el País Basc
La frenada que es produeix a Catalunya l’any 2010 contrasta amb la situació del País Basc. Segons les dades del ministeri de Política Territorial, acapara el 60% de traspassos que ha fet el president espanyol, Pedro Sánchez, des que va aterrar a la Moncloa, el 2018, amb la moció de censura contra Mariano Rajoy, tal com ja va detallar Europa Press en unes dades sobre l’autonomia basca.
El 2018 Sánchez va transferir al govern basc l’autopista AP-1, la línia de ferrocarril Basurto Hospital-Ariz i Irauregi- Lutxana- Barakaldo, l’autopista AP-68, els mitjans adscrits a la gestió de prestacions sanitàries de l’assegurança escolar, l'execució de la legislació laboral en termes d’ajudes prèvies a la jubilació a treballadors afectats per expedients d’acomiadament col·lectiu, la legislació sobre productes farmacèutics, el traspàs de la gestió de les presons, la gestió de l’ingrés mínim vital, el transport de viatgers per ferrocarril de Rodalies i l’homologació i la declaració d’equivalència de títols obtinguts en sistemes d’educació superiors estrangers, entre altres.
Un excàrrec de la Generalitat consultat treu ferro a aquestes xifres assegurant que algunes de les transferències que ha assumit el govern basc els últims anys, Catalunya ja les tenia prèviament, com ara la gestió de les presons. Mentre que una altra font jurídica valora positivament la feina feta pels bascos: considera que han anat fent sense fer soroll i això ha beneficiat el seu autogovern. Un altre dels consultats matisa que, malgrat que no hi hagi hagut nous traspassos, la Generalitat a vegades ha optat per tirar pel dret i exercir les seves competències abans que li arribessin els mitjans per part de l'Estat, ii aquestes decisions comporten que s’hagi de sufragar directament amb el pressupost del govern català.
Les altres autonomies
Sigui com sigui, en termes històrics, el País Basc no és de les més beneficiades, ja que és la sisena autonomia amb més transferències. La segona és Andalusia amb un total de 155 traspassos, empatada amb Galícia. La següent de la llista és el País Valencià amb 134 i les Illes Canàries amb 128. En tot cas, com Catalunya, la majoria d’aquestes autonomies que històricament han sigut capdavanteres en transferències els últims anys no han comptat amb gaires acords, segons les dades del ministeri de Política Territorial.
L'últim a Andalusia va ser el 2014, relacionat amb els mitjans personals adscrits a un hospital i en matèria de conservació de la natura. A Galícia l’últim traspàs també fa més de deu anys. Les Canàries sí que, el 2022, van rebre la transferència de la competència de costes que preveu el seu Estatut, mentre que al País Valencià fa un parell d’anys també se li van transferir facultats en matèria de conservació de la natura i de patrimoni arquitectònic. En total, des de l’any 1978 s’han produït un total de 2.017 transferències de l’Estat a les comunitats, pel repartiment competencial marcat a la Constitució, l'Estat o les lleis orgàniques de delegació a través del 150.2 de la carta magna. En tot cas, la majoria dels traspassos de poder es concentren en les primeres dècades de la democràcia, que és quan hi va haver la major part del desenvolupament autonòmic.