El sobiranisme clama contra la repressió des del cor de l’Estat
Fins a 120.000 persones segons l'organització, 18.000 segons la Policia Nacional, tenyeixen Madrid de groc per primer cop durant el Procés
MadridHan hagut de passar anys de Procés perquè l’independentisme es desplacés fins a Madrid per fer-se sentir. El context de repressió, amb el judici al Tribunal Suprem com a màxim exponent, ha motivat que ahir al centre de la capital espanyola es visqués una imatge històrica: 120.000 persones, segons l’organització –18.000 segons la Policia Nacional–, cantant a l’uníson el 'Cant a la llibertat', de José Antonio Labordeta i 'L’estaca', de Lluís Llach, davant d’un mar d’estelades, el color groc dels presos polítics i banderes reivindicatives de diversos col·lectius d’arreu de la Península. Després de l’intent unilateral de l’octubre del 2017, la marxa sota el lema 'L’autodeterminació no és delicte' es produeix en el moment en què l’independentisme apel·la al diàleg amb l’Estat.
Madrid va ser ahir el més semblant a un Onze de Setembre a Barcelona o a qualsevol altre punt del territori català, però amb la diferència que desenes d’entitats d’arreu de l’Estat van acompanyar la denúncia de la repressió contra l’independentisme i el clam pel dret a decidir. “Tot i no compartir la independència respecteu que tinguem la llibertat per decidir-ho a Catalunya. Gràcies per dir-ho!”, va celebrar la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, en la seva intervenció a l’escenari, instal·lat a la plaça de Cibeles, on per un dia les banderes espanyoles que rodegen la deessa es camuflaven entre les consignes antifeixistes, republicanes i independentistes.
“Escolta, Espanya”
L’apel·lació a l’Estat, més enllà del simbolisme de la concentració a la capital, la va verbalitzar el president de la Generalitat, Quim Torra. I ho va fer amb una referència a l''Oda a Espanya', de Joan Maragall: “Escolta, Espanya, aquest clam de llibertat. Escolta, Espanya, que no hi ha lluites petites per defensar els drets civils ni viatges prou llargs per defensar el dret d’autodeterminació. Escolta, Espanya, i aprofita l’ocasió per democratitzar-te i apel·lar a la justícia i la veritat”, va afirmar en declaracions als mitjans abans de l’inici de la marxa. En la mateixa línia, el president del Parlament, Roger Torrent, va advertir que si bé “avui és l’independentisme” qui pateix la repressió, “demà pot ser el feminisme, el sindicalisme o l’ecologisme”.
Torra i Torrent encapçalaven ahir una gran comitiva de polítics, especialment d’ERC, JxCat i la CUP, juntament amb Gerardo Pisarello, de Catalunya en Comú, que va assistir a la mobilització en representació de l’Ajuntament de Barcelona. Els membres dels partits independentistes no es van lliurar de les exigències d’unitat que s’anaven sentint per part dels concentrats. Entre els lemes més proferits al llarg del recorregut, breu –des de Neptuno fins a Cibeles–, també va destacar “1 d’Octubre, ni oblit ni perdó”, sovint dirigit als agents de la Policia Nacional que integraven el dispositiu de seguretat.
La transversalitat, més enllà del camp sobiranista català, va estar marcada per la presència de prop d’una setantena d’entitats molt diverses. Des d’Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultural Balear fins a Izquierda Castellana i sindicats alternatius, entre moltes altres. Prova de la multitud de lluites que es van aglutinar en una mateixa mobilització va ser el protagonisme per als familiars dels joves d’Altsasu, que van fer una crida a manifestar-se diumenge vinent al municipi navarrès. El pare d’un dels condemnats va sortir a l’escenari acompanyat de Meritxell Lluís, dona de Josep Rull, en representació del col·lectiu de familiars dels presos polítics i els exiliats, que tot i patir el vessant humà de la repressió no van evitar els missatges polítics. “Estem veient com es produeix un veritable debat polític en seu judicial. Això correspon als Parlaments”, va demanar Lluís en el seu discurs.
De moment, l’apel·lació al diàleg no ha donat fruits i el govern espanyol no va deixar escapar l’oportunitat per respondre al clam que es vivia a Madrid. Fonts de la Moncloa –ahir especialment pressionada pel PP i Cs– van repetir el missatge "Dins la Constitució, tot; fora, res”. “La mateixa democràcia que protegeix la llibertat d’aquells que es manifesten és la que jutja els que se salten les normes”, van afegir.
Davant d’aquesta situació, el portaveu de Madrileñ@s por el Derecho a Decidir, Jaime Pastor, va reivindicar la desobediència com a instrument de mobilització, tal com va fer Jordi Cuixart en la seva declaració al judici. Un mes després de la concentració de la "intolerància" a Colón, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va destacar que «l’' ¡A por ellos!' és un '¡A por todos!' els que defensem la democràcia» i va assenyalar que “donar suport a l’autodeterminació és defensar avui la democràcia espanyola”. «Sí, senyor fiscal, som un mur humà d’homes i dones que 80 anys després seguim cridant a Madrid '¡No pasarán!'» La solidaritat és la “tendresa dels pobles”, van reiterar els activistes, que ahir es van unir per l’autodeterminació i contra la repressió.
