Rajoy: "No autoritzarem cap referèndum"

MadridCanvia la música, però no la lletra. L’operació diàleg engegada per Mariano Rajoy en la seva segona legislatura al capdavant del govern espanyol no modifica ni una coma el seu posicionament polític sobre l’encaix de Catalunya a Espanya ni com s’ha d’atendre el clam a favor del dret a decidir. Ell mateix ho va dir ahir, en la roda de premsa posterior a l’últim consell de ministres de l’any: “Segueixo defensant el mateix que durant tota la meva carrera política”. Això és “la unitat d’Espanya, la sobirania nacional i la igualtat dels espanyols”. Suposa tancar la porta a qualsevol via pactada per al procés, com a mínim mentre ell tingui responsabilitats de govern. “No autoritzarem cap referèndum que suposi liquidar la sobirania nacional”, insistia, en el seu primer missatge públic des de la cimera pel dret a decidir en què es va insistir a esgotar la via del referèndum pactat.

El president espanyol, això sí, va fer gala d’una capacitat infinita per oferir diàleg, sense precisar per a què. Mentre acusava el Govern d’entrar en un camí que “no va enlloc” amb passos com la llei de desconnexió, assegurava que ell ofereix “una cosa molt més raonable: parlar i dialogar”. De què? S’ha de veure, però va deixar clar que ni de referèndum ni de reforma constitucional, perquè, va dir, una nova carta magna no resoldria els problemes d’encaix de Catalunya amb Espanya. “Tret que liquidem la sobirania nacional”, va afegir. Ell, segons va repetir per activa i per passiva, no està disposat a permetre-ho.

El president espanyol va estrènyer els marges de l’ operació diàleg fins a deixar-la en un esquifit oferiment al president català, Carles Puigdemont, de participar en la conferència de presidents que se celebrarà el 17 de gener, i a la qual Puigdemont ja ha dit que no pensa acudir. Si no hi va, segons Rajoy, estarà “abdicant” de les seves responsabilitats, perquè en aquest fòrum es tocaran temes que afecten els ciutadans. En aquest sentit, el president espanyol va posar com a exemple la presència del vicepresident econòmic del Govern, Oriol Junqueras, a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què es van fixar els objectius de dèficit. També va deixar la porta oberta a seguir parlant amb Puigdemont, com, va confirmar, han fet els últims dies, per telèfon. Això sí, perquè es faci realitat aquest oferiment cal que Catalunya deixi de fer “passos en la mala direcció” i comenci a treballar “per construir”.

Amb la judicialització del procés com a teló de fons, Rajoy també va deixar clar que l’ operació diàleg no és una esmena a l’estratègia del govern espanyol d’acudir als jutjats per frenar les aspiracions independentistes. “La llei s’ha de complir”, reiterava la setmana que el Suprem ha deixat a un pas del banc dels acusats Francesc Homs, portaveu del PDECat al Congrés, i que s’ha detingut el regidor de la CUP de Vic Joan Coma.

I mentre Rajoy deixava tancada qualsevol via de diàleg sobre el dret a decidir, acusava la Generalitat d’estar exigint un “contracte d’adhesió” per començar a parlar. “És molt difícil parlar si sobre la taula hi ha 10 coses i un diu que les vol les 10”, deia en referència a l’actitud del govern català, i a la demanda de “referèndum o referèndum”.

L’ operació diàleg, per ara, sembla un diàleg de sords. La postura a Barcelona i a Madrid no fa pensar, per ara, en un canvi.

“Responsabilitat” al PSOE

Rajoy va fer balanç ahir d’un any polític que va qualificar com “el de la incertesa”, per la situació inèdita de 10 mesos amb govern en funcions. “Es va trigar massa a trobar una sortida”, va considerar Rajoy, que tot i així va afirmar: “Per fi estem sembrant el camí per als acords”. El president espanyol va valorar la “responsabilitat” mostrada per altres partits polítics, que van reconèixer “el mal” que feia la situació d’interinitat a la imatge d’Espanya i a la recuperació econòmica i va reiterar el seu oferiment de “grans pactes d’estat” als partits de l’oposició. Va fer èmfasi especial en el PSOE, a qui va demanar el suport per tenir una legislatura de quatre anys.

“No demano un xec en blanc”, va reiterar, com ja va dir a la sessió d’investidura. El 2016, segons ell, ha ofert dues cares de la política: una d’“estèril”, la del bloqueig, i una de “fèrtil”, la dels acords, que, va dir, és la que s’ha de seguir. Com a mostres, va destacar “el gran suport” al sostre de despesa, acompanyat de mesures urgents en matèria tributària, que el fan ser optimista sobre l’aprovació dels pressupostos. Aquesta serà la pròxima gran batalla que haurà de lliurar Rajoy, que va afirmar que els comptes s’elaboraran a partir del gener. Seguiran negociant amb Ciutadans -a qui va qualificar de soci “prioritari”-, el PSOE i Coalició Canària. Aquest cop, no va amenaçar de convocar eleccions si no hi ha comptes: “L’escenari en què treballem és que tindrem pressupostos”.