Acebes, el successor en B del PP

El mandat de José María Aznar encarava la recta final quan La Razón va publicar una d’aquelles portades amb el segell inconfusible de Luis María Ansón. El diari més fidel a l’aznarisme agafava un quadre dels quatre genets de l’Apocalipsi i canviava les cares de la guerra, la fam, la victòria i la mort per les dels quatre aspirants a la successió: Mariano Rajoy, Jaime Mayor Oreja, Rodrigo Rato i Ángel Acebes. Semblava que la història d’aquella carrera arribava a la fi quan Rajoy va ser nomenat líder.

Mayor Oreja va començar a cavalcar, cada vegada més sol, fins que a principis d’aquest any va anunciar que baixava del cavall de la política i no tornaria a ser candidat a les europees. Però el destí oferia un final encara més cruel per als dos genets restants: en els últims quinze dies, Rodrigo Rato i Ángel Acebes han caigut abruptament del cavall atrapats per actuacions judicials. L’exministre d’Economia acaba de lliurar el carnet del partit: l’han imputat per segona vegada en el cas Bankia i aquest cop l’acusació li estampa una targeta bancària de color negre al pit. Al mateix temps, Anticorrupció l’investiga per un ingrés de 6 milions d’euros en un paradís fiscal.

Rato ha vist com es complicava el seu futur judicial en qüestió de dies. A Acebes, però, la notícia el va agafar per sorpresa dimecres cap a les 15.30 h. En aquesta hora transcendia el contingut d’una interlocutòria per la qual el jutge Pablo Ruz cita com a imputat l’exministre de l’Interior en el cas del finançament irregular del PP, també conegut com els papers de Bárcenas. L’instructor encara el va collar més acusant Acebes (Àvila, 1958) d’apropiació indeguda per omissió. L’extresorer del PP va explicar l’any passat al jutge que 400.000 euros de la caixa B del partit van ser destinats a comprar accions de Libertad Digital i en va aportar proves. També va dir que l’operació va ser supervisada i autoritzada per l’aleshores secretari general del PP, Acebes.

Era a finals del 2004, l’ annus horribilis del PP, quan es van produir els fets. L’11 de març, minuts abans de les deu del vespre, Acebes havia comparegut al ministeri de l’Interior, abarrotat de periodistes, per assegurar que “la principal línia d’investigació” de la matança produïda a primera hora del matí apuntava a ETA. Havien passat unes quantes hores des que s’havien trobat explosius i cintes de l’Alcorà en una furgoneta utilitzada pels terroristes, els mateixos que després van ser condemnats per l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. Dos dies després se celebraven eleccions generals a Espanya.

Noquejat per la derrota electoral, el PP va evitar l’autocrítica i va dedicar els seus boxejadors a fer oposició amb el terrorisme durant la primera legislatura de Zapatero. Amb l’exministre de l’Interior al capdavant, llançaven tres cops a l’aire de manera insistent: la sospita que ETA va estar en l’11-M, la denúncia que la negociació amb l’organització suposava la venda d’Espanya i una traïció a les víctimes, i que negociar un Estatut amb Catalunya era trencar Espanya. En una estratègia aparentment sincronitzada, el cor mediàtic llançava la teoria de la conspiració i els dirigents l’amplificaven.

Entre els mitjans dedicats a aquesta tasca hi havia Libertad Digital, el grup que el 2009 acolliria Federico Jiménez Losantos, actual editor del seu diari electrònic. A finals del 2004, va fer una ampliació de capital. Segons el testimoni judicial de Luis Bárcenas, el seu president, Alberto Recarte, va demanar a Acebes que busqués inversors. “Segons m’explica Álvaro Lapuerta, ell rep un encàrrec d’Acebes, que era secretari general, per buscar empresaris que estiguessin disposats a donar un cop de mà comprant accions de Libertad Digital”, va declarar Bárcenas al jutge el juliol del 2013. Però l’operació no va sortir bé. A l’octubre vencia el termini i Libertad Digital no aconseguia els accionistes, així que Lapuerta, sempre segons Bárcenas, va proposar a Acebes que persones de confiança adquirissin les accions, però que no invertissin els seus diners, sinó que sortís de la caixa B del PP. Quan apareguessin els empresaris, les accions els serien traspassades i els diners serien reintegrats a la comptabilitat irregular del partit. Acebes va acceptar, segons Bárcenas.

El mateix Lapuerta i la dona de Bárcenas, Rosalía Iglesias, van participar en l’operació. Però quan van vendre les accions no van reintegrar els diners a la caixa B del PP. Lapuerta fins i tot va aconseguir un benefici de 69.850 euros amb els 139.700 invertits del partit. Iglesias va rebre 149.600 euros. L’argument del jutge, basant-se en la doctrina del Tribunal Suprem, és que Acebes podria haver contribuït al perjudici del PP i això, quan es té una responsabilitat, és constitutiu d’apropiació indeguda per omissió. Aquest dimarts Acebes, aquell ministre aparentment endreçat que va arribar durant hores a ser successor d’Aznar per als oients d’una important emissora de ràdio, tindrà l’oportunitat d’oferir la seva versió al jutge Ruz.

L’home de la porta giratòria

Ángel Acebes, que va deixar la secretaria general del PP el 2008 i l’escó el 2011, és advocat. Té un bufet sense empleats ni socis que presenta un benefici net de 90.801 euros anuals, segons Economiadigital.es. El petit bufet era més insignificant abans que Rajoy arribés al poder. L’any de la victòria del PP, el 2011, els seus beneficis van créixer en 25.000 euros. Ni tan sols representa una tercera part del que ingressa com a conseller d’Iberdrola, 315.000 euros anuals. Com altres polítics que han passat per tasques de govern, Acebes no en sap gaire, de la seva actual ocupació, tan ben remunerada. I la que té, reconeix la mateixa Iberdrola, la va adquirir en el seu pas per Bankia, que li ha valgut també una imputació a l’Audiència Nacional. Acebes va dirigir l’auditoria de comptes de l’entitat, però va sortir-ne abans del rescat, pagat amb 23.500 milions d’euros de diners públics.

Iberdrola manté de moment Acebes al seu consell tot i que el llibre en què es detalla el seu sistema de govern corporatiu indica: “Els consellers han de ser persones honorables, idònies i de reconeguda solvència, competència, experiència, qualificació, formació, disponibilitat i compromís amb la seva funció”.

La campanya sota sospita de Cospedal

La policia ha confirmat que l’empresa SUFI hauria guanyat el concurs del servei de recollida d’escombraries de Toledo a canvi de 200.000 euros, que haurien servit per finançar part de la campanya de l’actual presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal. Segons la Cadena SER, l’informe de la UDEF confirmaria les informacions de l’extresorer del PP Luis Bárcenas. Cospedal va assegurar ahir que el PP “està treballant sense descans” perquè les “males pràctiques no es tornin a produir mai més”. En la trobada intermunicipal del partit, va manifestar que el PP està “escandalitzat” per alguns casos de corrupció.