Adeu, amic Lluís
BarcelonaEns toca acomiadar-nos de l’amic Lluís Reverter. Ens ha deixat sense que poguéssim preveure la seva marxa. Deixa un buit al cor dels que hem après a estimar-lo i a apreciar les seves virtuts polítiques i personals. Ficar-se en política i tenir la fortuna de coincidir amb persones de la vàlua d’en Reverter és una cosa que no té preu. Em permet dir, alt i clar, que així la política té tot el sentit del món.
En Lluís va dedicar-se a la política com a continuació natural de la seva faceta d’activista veïnal. És així com el vaig conèixer en època del govern Tarradellas: ell, i els seus companys, defensant la B-30 gratuïta; jo conseller d’Obres Públiques. Ells i elles, tenaços i seductors, ho van aconseguir.
No estava en l’activisme veïnal, ni tampoc després en política, per interessos personals. Ben al contrari, el que l’interessava aleshores, i sempre més, ha estat el servei públic. Discretament. Amb alegria, optimisme i bon humor.
Va participar en la candidatura que vaig encapçalar per a l’alcaldia de Barcelona i es va incorporar al meu gabinet. I vam fer molt bona feina. No em puc imaginar aquella aventura sense la companyia d’en Lluís. Sempre atent a buscar solucions als problemes, per complexos que fossin. Sempre disposat a parlar, a discutir, a explorar els consensos, incansable, persistent fins a trobar el camí de l’acord i la col·laboració. Volíem, primer, la democràcia. Després vam treballar a Madrid per contribuir a la seva consolidació.
En Lluís polític ha estat un savi. Un savi generós i treballador. Algú podia arribar a pensar que un adroguer podia no ser la persona més adequada per assumir les responsabilitats complexes que va exercir al llarg de la seva vida. Tot el contrari, l’adroguer de Sarrià ha estat un exemple de bon polític. De persona que des del seu ofici, des del coneixement del carrer i del barri, des de la sensibilitat social que sempre el va orientar, ha deixat una petjada profunda i exemplar. A les institucions, al seu barri i a l’interior del seu partit, el PSC.
Puc acreditar com ha estat d’important el seu paper en l’èxit de les reformes militars endegades per la democràcia d’aquest país. Encarava els problemes amb valentia, sense embuts, però sense perdre mai el respecte cap als seus interlocutors. Amb bonhomia, però també amb autoritat. És així com va ser capaç de resoldre episodis de la nostra recent història ben poc coneguts. Em venen ara a la memòria la gestió del retorn de les despulles d’Alfons XIII, el comiat del comte de Barcelona o el del president del COI Josep Antoni Samaranch, per esmentar-ne alguns.
Treballar amb una persona amb la qualitat humana i amb les capacitats que en Lluís Reverter ha demostrat en més de 45 anys de servei públic ha estat un privilegi. N’estic molt agraït.
Descansa en pau, Lluís.