Així rellevarà el govern espanyol el fiscal general condemnat

BarcelonaLa condemna al fiscal general de l'Estat ha provocat un terrabastall a la política espanyola. La inhabilitació de dos anys per a Álvaro García Ortiz és un cop dur per al president espanyol, Pedro Sánchez, que ha defensat la seva innocència fins al final. D'aquí s'entén que no s'hi hagi volgut referir explícitament en l'acte amb motiu del 20-N al Congrés, en el cinquantè aniversari de la mort de Franco. Ha defensat, en tot cas, la "llibertat de premsa" davant "temps complexos per al periodisme" mentre hi ha "abusos de poder" i "campanyes de desinformació".

En qualsevol cas, la Moncloa ha deixat clar que "no comparteix" la sentència sobre el fiscal general de l'Estat, tot i que la "respecta", tal com ha refermat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. De fet, l'executiu estatal ha recalcat que els pròxims dies posarà en marxa el mecanisme per escollir un nou fiscal general, alhora que ha reconegut "la feina" de García Ortiz i el seu "compromís en defensa del servei públic, la llei i la veritat". Així, malgrat l'aferrissada defensa, més exacerbada en el cas del portaveu socialista al Congrés, Patxi López, que ha titllat la sentència de "vergonya", el cert és que s'està cercant substitut. Ara quins són els següents passos?

Qui pot, segons la llei, ocupar el lloc?

L'elecció del fiscal general de l'Estat està recollida a la Constitució espanyola, en l'article 124.4, que sosté que "serà nomenat pel Rei, a proposta del govern [espanyol], quan s'hagi escoltat el Consell General del Poder Judicial". La mateixa carta magna ja deixa la regulació del ministeri fiscal per a una llei orgànica que, aprovada el 1981, regula els passos per triar aquest càrrec. Per això, l'article 29 deixa clar que el fiscal general serà elegit pel procediment que preveu la Constitució, però escollint-lo "entre juristes espanyols de reconegut prestigi amb més de quinze anys d'exercici efectiu de la seva professió".

Això implica una llarga carrera en el món del dret, bé sigui com a advocat, jutge o fiscal, amb l'afegit de diversos impediments incorporats en una reforma aquesta legislatura amb impediments nous: "No podrà ser proposat per al càrrec qui en els cinc anys anteriors hagi estat nomenat titular d'un ministeri, d'una secretaria d'Estat o d'una conselleria d'un govern autonòmic, ni qui hagi estat elegit titular de la presidència d'una corporació local [alcalde] o hagi tingut la condició de diputat, senador, o membre del Parlament Europeu o d'una assemblea legislativa d'una comunitat autònoma".

El rol del CGPJ

A partir d'aquí, després de la proposta per part del govern espanyol, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) emet un informe sobre la idoneïtat del candidat, que és preceptiu però no pas vinculant. Per això, no va tenir efectes polítics quan el novembre del 2023 el CGPJ, de majoria conservadora, va rebutjar per primera vegada a la història el nomenament d'un fiscal general, del mateix García Ortiz, que començaria amb mal peu. Amb el nomenament de Dolores Delgado per al mateix càrrec ja hi va haver un xoc amb diversos vots particulars de vocals conservadors contra el nomenament, però no es va arribar tan lluny.

Jurament davant del Suprem

Tot seguit, un cop el govern espanyol rep aquest informe, comunica la seva proposta al Congrés dels Diputats davant la comissió de Justícia de la cambra perquè els grups polítics puguin valorar els seus "mèrits" i idoneïtat, si bé tampoc és vinculant. Quan tot això ja s'ha fet, arriba el torn que el fiscal general sigui nomenat pel consell de ministres i pugui jurar o prometre el càrrec en una presa de possessió davant el ple del Tribunal Suprem. El mateix tribunal que ha condemnat García Ortiz.