BarcelonaAmb les eleccions municipals del 2027 en l'horitzó, fa mesos que Aliança Catalana ha activat la maquinària per trobar candidats, inclosa una opa a càrrecs de Junts i de l'espai convergent amb l'objectiu d'incorporar-los a les seves llistes. Però enmig de reunions i trucades a tort i a dret, hi va haver una operació que es va cuinar l'any passat que aspirava a emportar-se l'alcalde de tota una capital de comarca. Segons ha pogut saber l'ARA, Aliança Catalana va intentar fitxar l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, sense èxit. Un intermediari, el Miquel, militant de base del partit d'extrema dreta a l'Empordà, es va posar en contacte amb el batlle juntaire, amb qui ja es coneixien. L'alcalde va atendre els seus missatges el mes de novembre, li va donar allargs i, finalment, va rebutjar l'oferiment, segons expliquen fonts coneixedores.
Inscriu-te a la newsletter PolíticaUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Les converses no van tenir pas el sí de Masquef, però el mitjancer actuava amb ple coneixement de la cúpula d'Aliança i, de fet, se li va oferir a l'alcalde figuerenc una proposta formal de reunió amb un tòtem del partit de Sílvia Orriols per poder segellar una entesa. En concret, amb l'assessor al Parlament i persona de la màxima confiança de la presidenta d'Aliança, Jordi Coma. Aquesta reunió no es va arribar a materialitzar mai, atès que Masquef no hi estava interessat i així ho va transmetre al seu interlocutor. Els cants de sirena es van aturar llavors, cosa que va frenar la insistència de les setmanes precedents.
Segons les fonts consultades per l'ARA, Masquef va anar responent als missatges que anava rebent sense donar mai cap indici si acceptaria o no la proposta dels d'Orriols. Arnau Liesa, que es proposa per ser l'alcaldable d'Aliança Catalana a la capital de l'Alt Empordà, en canvi, assegura que Aliança no va sondejar mai Masquef per ser el cap de llista i que va ser l'alcalde qui va contactar amb el partit d'extrema dreta. Al febrer, Liesa i un extreballador de Masquef rebotat –demandat judicialment– van difondre a les xarxes aquestes acusacions, quan l'operació ja feia més de dos mesos que havia fracassat de ple. Sigui com sigui, el batlle de Figueres té "bona consideració" dins d'Aliança, que va intentar pescar un peix gros, malgrat definir-se com a "convergent", un llegat que Orriols esmena de ple, començant pel concepte de catalanitat.
Masquef és un dels alcaldes juntaires que clarament ha posat més conceptes, com els d'ordre i seguretat, sobre la taula. Entre altres, ha rebutjat totalment la regularització massiva d'immigrants i ha fet de la multireincidència un dels seus cavalls de batalla –tot i no vincular-la amb la immigració–. Precisament són alguns dels temes que Aliança Catalana té entre cella i cella per a les municipals, on la batalla cultural (i policial) contra l'Islam serà un dels lemes de l'extrema dreta. Masquef ha alertat de "l'efecte crida" que poden generar les regularitzacions com la que planteja el govern espanyol, en un context en què molts ajuntaments ja estan "tensionats" a l'hora de garantir els serveis bàsics a la ciutadania. En tot cas, l'alcalde de Figueres aborda la immigració en el marc de la "convivència", tot i que defensa l'expulsió dels immigrants que delinqueixin.
En aquest sentit, en una entrevista a aquest diari, l'alcalde ja va dir que està intentant "tapar el flanc de l’extrema dreta amb un discurs dur en matèries com la inseguretat i l’incivisme" i que "s’han d’endurir les penes i hi ha d’haver més Mossos d’Esquadra". Amb el matís que "no importa com et dius ni d'on vens", sense gent que "vingui a viure amb l'esquena dreta". Però el seu tarannà pragmàtic també el diferencia d'Aliança, ja que defensa la "política útil" i vol negociar pressupostos a Madrid, així com "pactar amb el PSC, si és beneficiós per al país". En l'àmbit municipal, va donar de baixa prop d'un miler de persones del padró municipal per irregularitats, segons va avançar El Periódico. La setmana passada, també a El Periódico, Masquef es va mostrar poc receptiu a pactar amb Aliança després de les eleccions: "Per empassar-me aquest gripau necessitaria molt bicarbonat".
L'intent de fitxar Carles Ribas
Aliança Catalana també ha picat a la porta de Junts a Girona. Però en aquest cas per temptejar Carles Ribas, advocat i regidor a la ciutat del 2011 al 2020, segons informa Mariona Ferrer i Fornells a l'ARA. En els darrers mesos ha incrementat la seva activitat a xarxes amb vídeos que denuncien problemes d'inseguretat i de brutícia a Girona. El 2023 va presentar-se utilitzant els drets electorals que tenia de Junts amb la marca Ara Girona, amb la qual no va treure cap regidor, però va sumar 1.579 vots. Un suport que va ser clau perquè Junts, de la mà de Gemma Geis, quedés per sota de Guanyem –la marca amb què es va presentar Lluc Salellas– en les últimes eleccions municipals.
Ribas sap molt bé que va ser un factor invisible per a la derrota de Junts. I també Carles Puigdemont. No en va, just abans de Nadal, l'advocat i exregidor va viatjar a Waterloo (Brussel·les) per reunir-se amb l'expresident de la Generalitat, amb la intenció que s'integrés a la llista de Junts. Puigdemont sabia que calia desactivar un possible bon candidat per a Aliança Catalana a Girona. De fet, a Ribas també l'ha sondejat el PSC per anar a les seves llistes. Segons el mateix Ribas, el partit d'extrema dreta s'hi ha posat en contacte més d'una vegada. Ara el debat que té sobre la taula és si integrar-se a la llista de Junts, després que Geis ja hagi estat ratificada a la reelecció, o bé liderar-ne una altra. Un desgast, també econòmic, que no té ganes d'afrontar.
Pel que fa a liderar la candidatura d'Aliança Catalana a Girona, que encara no té un nom en ferm, Ribas assegura que comparteix alguns dels missatges del partit de Sílvia Orriols, però "no en la seva integritat". "Jo soc una persona d'ordre, i crec que incomodo fins i tot Aliança Catalana", va dir a finals de març en una tertúlia a la ràdio municipal, Girona FM. Sigui com sigui, té ganes de continuar vinculat a la política i, en cas de presentar-se, seria dins de la llista de Junts, salvant les discrepàncies que manté amb Geis.