Sense alternativa

Potser no s’ha fet gaire incidència aquests dies en la manera com Madrid ha digerit el resultat del 27-S. La sensació és que s’ha salvat un match ball (una majoria de vots independentistes superior al 50% hauria tingut un efecte demolidor a escala internacional) i que ara, més que seduir els catalans, toca castigar-los per l’ensurt que els han donat en les últimes eleccions al Parlament. El pròxim govern espanyol, que sorgirà dels resultats del 20-D, apunta a una coalició PP-Ciutadans, que, fins i tot compartint executiu, competiran sobre qui és més dur amb Catalunya, de manera que la tercera via quedarà definitivament bloquejada. I és curiós, perquè amb el guirigall sobiranista, que avui es farà evident, una oferta de l’Estat podria acabar de laminar l’ajustada majoria independentista. Però això no apareix al guió, de manera que el procés cap a l’estat propi, a pesar de totes les seves mancances i debilitats, malgrat les enormes dificultats que planteja, haurà de tirar endavant. Perquè no hi ha alternativa.