Anticipades, el 20-N
El president del govern espanyol anuncia l'avançament electoral en la roda de premsa de valoració del curs polític. Assegura que hi ha un canvi de tendència en la creació de feina
MadridEl president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anunciat aquest migdia en la roda de premsa de valoració del curs polític que les eleccions avançades se celebraran finalment el 20 de novembre. D'aquesta manera, tanca setmanes d'especulacions i pressions també des del seu partit perquè doni via al procés electoral. La convocatòria es produeix dos dies després que el CIS confirmés que l'efecte Rubalcaba ha suposat un revulsiu per al PSOE, que retalla distàncies amb el PP. Zapatero, però, nega que hagi pres la decisió per tactisme electoral sinó pensant en l'"interès general".
El president Rodríguez Zapatero ha explicat que tenia la decisió presa des de feia mesos, que l'ha consultat amb moltes persones (entre elles el candidat socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, que compareixerà aquesta tarda per valorar-ho), i que és conscient de la pressió que han exercit, els últims mesos, partits polítics i mitjans de comunicació. "Era el més natural i raonable", ha assegurat, tot i que havia mantingut insistentment fins fa poc la tesi contrària.
Zapatero ha justificat l'avançament per dos motius: perquè considera que el gruix de la feina legislativa ja està acabada o ben encarrilada i per donar "certeses" als ciutadans i als mercats. Segons ha explicat, vol que el futur govern pugui estar operatiu "amb plenes facultats" l'1 de gener per prendre les decisions econòmiques que hagi de prendre. Aquest calendari electoral –convocarà eleccions el 26 de setembre– obligarà a prorrogar els pressupostos generals de l'Estat.
El president espanyol, en clau més personal, ha negat que la decisió sigui una "píndola amarga" que s'hagi hagut d'empassar, si bé havia assegurat, del dret i del revés, que obrir ara un procés electoral només generaria més inestabilitat política. Ha avançat que no serà diputat del grup socialista la propera legislatura, que no té cap intenció d'escriure les memòries i que tampoc anirà a la festa minera de Rodiezmo, a Lleó, al mes de setembre, per acomiadar-se del moviment sindical. Des que va començar el seu allunyament amb la UGT, després d'anunciar les retallades que ordenava Brussel·les, el president espanyol va deixar d'assistir a aquest acte, molt simbòlic per al socialisme, al qual havia anat sempre. L'anunci no suposa, com a mínim formalment, la reconciliació amb aquest col·lectiu.
El cap de l'executiu no ha avançat si Andalusia convocarà comicis autonòmics el mateix dia, com és habitual.
Control del dèficit
Zapatero, que ha fet balanç del curs que acaba, s'ha mostrat satisfet pels resultats del Consell de Política Fiscal i Financera d'aquesta setmana, en el qual les comunitats autònomes es van autoimposar fixar-se un sostre de despesa. El president espanyol està convençut que l'Estat podrà complir l'objectiu de dèficit del 6% per aquest any, i ha tornat a demanar a les autonomies que no abaixin la guàrdia. Ha anunciat que al consell de ministres que se celebrarà el 19 d'agost s'aprovarà un nou paquet de mesures per ajustar encara més els comptes, intensificant l'ortodòxia financera que exigeix Europa. Zapatero ha assegurat, però, que no es tracta de noves retallades socials sinó de mesures com millorar la despesa farmecèutica i modificacions en l'impost de societats.
Estat de les autonomies
En una llarga compareixença davant la premsa, ha tret ferro a les peticions d'algunes comunitats governades pel PP que, com explicava l'ARA dilluns passat, es plantegen tornar competències a l'Estat. Zapatero ha recordat que van ser els populars els que van transferir a les comunitats les competències de sanitat i educació, i ha deixat entreveure que, a mesura que el debat autonòmic s'assereni, els governs conservadors guardaran aquesta proposta al calaix.
ETA
Un dels arguments que, sobretot des del PNB, hi havia sobre la taula per estirar la legislatura al màxim era la necessitat de guanyar temps per consolidar un procés de pau a Euskadi. Des del nacionalisme basc temen que un govern amb majoria absoluta de Mariano Rajoy suposi un retrocés en temes com la presència a les institucions de l'esquerra abertzale. Zapatero ha assegurat que aquesta legislatura s'han fet passos "determinants" però, lluny de l'optimisme, ha recordat que encara queda molta feina per fer.
