Ara el més urgent és esperar
MadridEl termòmetre ja està en marxa. Aquest diumenge tindrem les primeres dades de la temperatura electoral del moment. Extremadura vota i ens donarà una radiografia de l’estat d’ànim de la societat en aquesta comunitat autònoma. Cada territori té les seves característiques, però aquesta aproximació inicial al nou cicle d’eleccions és particularment interessant, per com ha transcorregut la campanya i perquè permetrà elaborar conclusions sobre la situació de les forces polítiques. El retrocés del PSOE es dona per descomptat i s’haurà de veure si s’acosta realment a xifres catastròfiques.
No obstant això, els socialistes s'han proposat evitar que la derrota es converteixi en depressió. Si el PP no arriba a la majoria absoluta, l’atenció principal anirà molt probablement per la via directa a enfocar la negociació entre els populars i Vox per formar el nou govern autonòmic. S'haurà d'examinar amb detall el contingut pactat i el preu pagat pel PP per aconseguir-ho.
Al costat de les reaccions per la baixada socialista, l'intent de recomposició del centredreta serà, de fet, el més observat. El viacrucis electoral del PSOE en els pròxims mesos està més que anunciat. Però els socialistes han optat per aplicar-se la dita que diu que ara el més urgent és esperar, atribuïda a Pío Cabanillas, exministre en el franquisme, destituït pel mateix Franco, després impulsor de la UCD d’Adolfo Suárez i, finalment, del PP. El president del govern no vol fer canvis al seu equip, tret, per ara, de la sortida de Pilar Alegría com a candidata a la presidència d'Aragó. Els socialistes volen que avanci el nou cicle electoral i passar comptes un cop vist de què és capaç l'aliança entre els populars i Vox, allà on pactin, pel que pugui representar de cara a les pròximes eleccions generals. De moment no es trencarà res, encara que el govern seguirà tenint moltes dificultats per rellançar l’activitat d’un Parlament ja sense acords estables.
La teoria de la tupinada
Pel que fa a les eleccions a Extremadura, el més lamentable ha estat la polèmica sobre el robatori a l’oficina de Correus de Fuente de Cantos (Badajoz), pel fet d'haver implicat la pèrdua de 124 vots, que es guardaven a la caixa forta. Un dany que en realitat no va existir, perquè els ciutadans afectats van poder exercir un altre cop el seu dret. Dedicar les últimes hores de la campanya a denunciar que el que s’havia intentat era “robar la democràcia” resulta ridícul. I difícilment hauran augmentat les expectatives dels populars. D’altra banda, alguns dels comentaris afegits a la notícia són molt representatius del moment polític en què vivim. Un portaveu de la seu central del PP a Madrid deia sobre les implicacions del robatori que “les sospites creixen pel context que l'exmilitant socialista Leire Díez va treballar a Correus i que Sánchez va posar a dirigir Correus una persona amb vinculació orgànica”, en referència a Juanma Serrano, excap de gabinet de Sánchez, que va dirigir aquest servei estatal des del 2018 fins al 2023.
Pot ser que l’ombra de Leire Díez s'allargui –de fet, l’està investigant l’Audiència Nacional–, però relacionar l’episodi del robatori a l'oficina amb les activitats de la coneguda fontanera del PSOE és portar massa lluny les deduccions. El que la Guàrdia Civil ha informat és que considera el fet com un cas de delinqüència comuna, i que el botí que es van endur els autors va consistir en 14.000 euros que es guardaven a la caixa forta.
Tant de bo els comicis a Aragó, Castella i Lleó i Andalusia evitin caure en aquesta mena d’especulacions, pel mal que el qüestionament d'un procés electoral pot fer al crèdit del sistema. María Guardiola va donar després de les anteriors eleccions uns primers passos amb una forta imatge d'autoritat i es va negar a pactar amb Vox. Però després des de la cúpula del PP la van obligar a rectificar, i l’experiència de govern amb l'extrema dreta va acabar malament. Vox va sortir de la Junta extremenya i, com a síntesi de tot plegat, Guardiola va fer allò que els italians descriuen gràficament com “brutta figura”. En aquesta campanya ha comès un error greu al negar-se a participar en un debat televisiu amb els altres candidats. I es pot afegir l’episodi del cosí que tenia contractat com a conductor del seu cotxe oficial, quan estava inclòs a VioGén, el sistema de seguiment integral dels casos de violència de gènere, que va ser condemnat per coaccions a la seva exparella.
Els casos d'assetjament
Al PSOE, els casos d'assetjament han provocat un terratrèmol i una pèrdua de credibilitat del discurs feminista dels socialistes. Ara bé, les denúncies s'han estès ràpidament a altres partits, PP i Vox inclosos. L'única cosa positiva d'aquest fenomen és que provocarà una modificació en l'actitud de les forces polítiques, que ja no es poden permetre la passivitat. Estem a les portes d’un canvi més ampli, de caràcter cultural, que impregnarà la societat en conjunt. Sempre hi podrà haver casos de coacció i agressions, però no es podran ignorar les denúncies ni tapar els fets constatats.
Mentrestant, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, segueix cuidant especialment la seva agenda internacional. No para d’insistir que el seu calendari per la legislatura arriba fins al 2027. És el que ha de dir, fins que decideixi el contrari. Cada cop més gent reivindica eleccions si no s’aproven els pressupostos per al 2026 i en vista de l'evolució de les investigacions sobre les activitats del triangle Cerdán-Ábalos-Koldo.
La compareixença parlamentària del primer va consistir en una autodefensa i contraatac de les quals no en traurà gran partit. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil està acabant un informe d’especial rellevància sobre el patrimoni de Cerdán. Ara el PP ha decidit pujar un esglaó més i posar al centre de la seva diana la imatge de l'expresident Zapatero. El citaran al Senat per preguntar-li pel rescat de la companyia aèria Plus Ultra. Hi ha d’anar, encara que la comissió d'investigació no sigui precisament un exemple de serietat. Però representa l’oportunitat de respondre a acusacions i insinuacions, explicant el caràcter de les seves relacions amb aquella empresa i els seus dirigents. A part, s'haurà d'exigir responsabilitats als que formulen imputacions sense cap mena de prova.