Política 28/11/2021

Aragonès, gairebé una dècada negociant pressupostos

Des del 2013 com a diputat fins al 2021 com a president

3 min
El president Pere Aragonès en una reunió del consell executiu.

“Tu ho saps tot?”, li preguntaven amb ironia membres de CiU al diputat d’ERC Pere Aragonès. Estaven negociant els pressupostos del 2013, i precisament perquè Aragonès portava “els papers molt mastegats”, “tenia les dades poble a poble” i era “molt meticulós”, els convergents feien broma amb el fet que sempre tingués una resposta per a tot. En aquell moment acabava de passar la frontera dels 30, era la mà dreta d’Oriol Junqueras i liderava la negociació. Seria la primera de moltes: viu en primera persona totes les converses pels comptes des del 2012. Primer, com a diputat, després com a secretari d’Economia, més tard com a vicepresident, i, finalment, com a president. “S’ha fet gran i ha agafat solidesa”, diu Lluís Salvadó (ERC), partícip de bona part de les negociacions.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els primers comptes que Aragonès negocia acaben en una paperera. Són els del 2013, i ERC i CiU acorden prorrogar els del 2012 pel baix sostre de dèficit permès per l’Estat. S’ho juguen tot als del 2014. Les reunions eren a la seu d’Economia i a la Generalitat. La franja preferida? Tota la tarda dels diumenges per evitar els mitjans. Més d’un negociador admet que feia “mandra” aquell horari. A vegades, Aragonès i Roger Montañola (CiU), tots dos del Maresme, compartien cotxe. “Quan tenia un dubte tècnic, l’hi preguntava a ell”, explica Montañola. Negociaven en una sala d’Economia on hi havia penjades les fotos de tots els exconsellers. Poc s’imaginava Aragonès que seria un d’ells. El principal escull era la fiscalitat i en els moments de distensió es parlava de futbol, però sense deixar enrere la rivalitat: Antoni Fernàndez Teixidó i Jordi Turull (CiU) eren de l’Espanyol, i Aragonés i Salvadó, culers. “Sempre tenien una demanda social més a presentar”, diu Teixidó sobre ERC, i comenta que si CDC i Unió haguessin negociat per separat –com Junts i ERC– no haurien durat “ni cinc minuts”.

Els comptes del 2015 es prorroguen per les eleccions i els del 2016 ja els viu com a secretari d’Economia. La seva feina passa a ser de portes endins: negocia amb les diverses conselleries i gestiona la despesa que correspon a cadascuna. “És més dura la negociació amb els departaments que amb la CUP”, explica Salvadó. Ell i Josep Maria Jové (ERC) van ser els principals negociadors amb els anticapitalistes, mentre que Aragonès ja no participava tant en aquestes reunions, que eren al Parlament i entre setmana. Sigui com sigui, la CUP va tombar els pressupostos del 2016 i va votar sí als del 2017.

Els marges polítics

A partir del 2018 el seu paper passa a ser purament polític. És nomenat vicepresident i conseller d’Economia i “marca els marges polítics de la negociació”. Així ho va fer amb la CUP i els comuns el 2019, però ni els cupaires no van accedir a negociar de ple ni els de Jéssica Albiach, amb la mirada posada en les eleccions generals, es van obrir a aprovar-los. El 2020 canviaria, i va ser l’inici d’una relació de “confiança” entre Aragonès i Albiach, que van tractar la part política i van deixar els números a les delegacions. “És un home de paraula”, descriuen fonts del partit lila, i afegeixen que això és un dels motius que els porta a facilitar els comptes del 2022 amb poc marge. El diputat que coneixia totes les dades ara ha passat a ser un dirigent “pragmàtic”, segons descriuen diverses veus que han negociat amb ell. Sent president s’involucra de nou en els pressupostos, a diferència de Quim Torra, que, segons fonts dels comuns, mai es va reunir amb els d’Albiach pels comptes. De moment, el balanç d’Aragonès és negatiu: quatre pressupostos aprovats de nou. Els del 2022 decidiran si equilibra les partides o el dèficit agafa avantatge.

stats