Aragonès: “¿Si avui hi ha consensos com els de l'Assemblea de Catalunya? Sí, amnistia i autodeterminació”

Barcelona“Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” no és una proclama gaire diferent de l'actual “amnistia i autodeterminació”. Aquest és el principal missatge que ha llançat aquesta tarda el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en l’acte de commemoració del 50è aniversari de l’Assemblea de Catalunya, que s’ha celebrat al Palau de la Generalitat. Encapçalat pel president i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha comptat amb la participació de tres membres destacats del moviment: Pere Portabella, Josep Lluís Carod-Rovira i Magda Oranich.

Ciuró ha iniciat els parlaments recordant que l’Assemblea va ser “una de les vies més poderoses pel canvi democràtic” i un punt de trobada “transversal”. És per aquest motiu que la consellera ha mostrat “agraïment” als que van participar en la plataforma i ha reivindicat la vigència de les idees del moviment, que, ha afirmat, “encara avui formen part de l’imaginari col·lectiu”.

El discurs d’Aragonès, que ha clos l’acte, ha tingut un perfil encara més polític: ha vinculat els consensos que va defensar llavors l’Assemblea amb els que, assegura, hi ha ara a la societat catalana. “¿Si avui dia és possible construir uns consensos tan grans com els de llavors? Jo crec que sí: l’amnistia i l’autodeterminació”, ha destacat. Al franquisme el va rellevar la Transició, que, tot i que "no va ser modèlica" en opinió del president, sí que va servir per avançar, ja que, sense ella, hi hauria hagut “renúncies més importants”.

Portabella, Carod-Rovira i Oranich, per la seva banda, han rememorat els inicis de la plataforma, i posat en relleu la importància que va tenir per fer caure el règim franquista. Oranich, a més, ha reivindicat el paper de les dones que en formaven part tot recordant les “companyes de cel·la de la presó de dones”. Ha explicat com eren de diferents els centres penitenciaris: “A ells els vigilaven funcionaris de presons, a nosaltres membres de Las Cruzadas de Cristo Rey”. Portabella ha compartit com van ser de difícils els inicis de l’Assemblea, i la importància que va tenir el món eclesiàstic dissident. En aquest sentit, ha recordat el paper de l’abadia de Montserrat com a precedent de la plataforma que va començar a caminar l’any 1971.

Per la seva banda, Carod-Rovira ha afirmat que una de les principals lluites de l’Assemblea era recuperar la institució de la Generalitat, i també poder exercir el dret a l’autodeterminació. A més, ha llegit i ha recordat una llarga llista de companys de l’organització, molts dels quals van passar per la “nefasta” comissaria de Via Laietana, que des de l’independentisme es vol reconvertir en un espai de memòria i reparació. Ha conclòs lligant una idea vigent “fa 50 anys i ara”: “Un poble que ha triat urnes i llibertat; se la mereix tota”.

L’acte s’ha celebrat uns dies després del que va fer-se al Parlament i ha comptat amb una important presència de diputats, expresidents de la Generalitat i del Parlament i membres de l’Assemblea de Catalunya. Tot plegat, després de la polèmica per no haver convidat a l’acte celebrat a la cambra parlamentària algun dels membres de l’Assemblea com Raimon Obiols, que per avui sí que ha estat convidat i ha seguit la commemoració de manera telemàtica.