El dia que Joan Carles I va treballar (sense saber-ho) per l'autodeterminació de Catalunya

El Parlament commemora el 50è aniversari del naixement de l'Assemblea de Catalunya

3 min
Acte d'homenatge al Parlament dels 50 anys de l'Assemblea de Catalunya

BarcelonaVan entrar amb els assistents a la primera missa del matí a l'església de Sant Agustí de Barcelona i van sortir acompanyant els de l'última de la tarda. Camuflatge idoni el que s'havia preparat aquell diumenge 7 de novembre del 1971 per al naixement de l'Assemblea de Catalunya, la plataforma que durant sis anys va agrupar partits polítics, sindicats, moviments socials i intel·lectuals de tots els espectres ideològics en la lluita antifranquista. Però aquell camuflatge podria no haver sigut suficient. Uns mesos enrere un intent similar en una altra església barcelonina havia acabat fracassant per l'actuació policial. Aquell diumenge, però, havia de ser diferent i els promotors de la trobada a l'església de Sant Agustí tenien un trumfo a la mà. La policia franquista, sempre disposada a reprimir el moviment democràtic, tenia aquell dia altres preocupacions, entre elles una de molt especial: la protecció de l'aleshores príncep Joan Carles I. El 7 de novembre no s'havia triat a l'atzar sinó que es va fer coincidir la reunió fundacional de l'Assemblea amb una de les regates nàutiques de Joan Carles a Barcelona.

El periodista Antoni Batista és un dels cronistes més autoritzats d'aquella experiència política i aquest divendres ha estat el primer en obrir boca en l'acte d'homenatge al 50è aniversari de l'efemèride que s'ha fet al Parlament. La del rei emèrit és una de les històries que Batista narra en el llibre La gran conspiració, del qual és coautor juntament amb Josep Playà, i davant del quadre d'Antoni Tàpies que també recorda el naixement de l'Assemblea se n'han sentit moltes més en la veu d'alguns protagonistes directes.

En una d'aquestes històries Miquel Sellarès representava l'Associació de Veïns de la Sagrada Família dins l'Assemblea. Era per tapar el que realment feia: d'enllaç entre els partits d'esquerres i Jordi Pujol, que "jugava a dues bandes" –ha dit ell mateix– sense renunciar a parlar amb els que havien de ser el relleu de Franco quan ja no hi fos.

Una altra història parla de com va ser detinguda Laura Tremosa el 1973 a l'església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. Ella va ser una de les 113 persones detingudes aquell dia en una altra reunió clandestina de l'Assemblea de Catalunya. No delatar els companys i mantenir-se ferma assegurant que havien estat discutint sobre una encíclica li va costar una multa de 200.000 pessetes que, com que no la va voler pagar, la va deixar tres mesos a la presó. Com que era reincident –"tocava el clàxon pel carrer Balmes", deia l'atestat policial– es va presentar dies després a la comissaria de Via Laietana perquè la tornessin a detenir al costat de desenes de "reincidents". "Vuelvan a las tres y media que ahora no podemos", els hi va respondre el policia que feia guàrdia a la porta.

A casa de Joan Reventós al Vendrell es va fer una de les moltes reunions preparatòries de l'Assemblea, ha recordat aquest divendres Joan Vallbé. Per a Elisabet Mas, el més rellevant de totes aquelles trobades era que "tothom tenia dret a parlar i opinar de tot" i sovint s'aconseguia el consens o, un trofeu encara més preuat, fer canviar d'opinió a qui semblava tenir les coses molt clares.

Consens i unitat

Mas va ser una de les persones encarregades de fer de pont entre el president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas, i l'Assemblea de Catalunya. "No va ser fàcil, però l'exili i l'interior havien d’anar junts. Parlo d'ara fa 50 anys...", ha destacat Batista, observant la similitud entre aquella època i l'actual. No ha estat l'únic que ha posat en valor la vigència dels quatre punts fundacionals de l'Assemblea (amnistia, drets fonamentals, autodeterminació –Estatut– i unitat), que ha llegit Maria Josep Arenós. Sellarès ha lamentat que ara fa cinquanta anys sí que fossin capaços de definir una estratègia conjunta tradicions polítiques molt diferents i ara en canvi això sembli una quimera. Temps passat, sempre envejat, que diria la saviesa popular. També que avui dia, segons ell, no hi hagi les persones amb "autoritat moral" que hi havia aleshores, com Pere Portabella, Antoni Gutiérrez Díaz, Jordi Carbonell i Josep Benet entre molts altres. Raimon Obiols, un altre dels 113 detinguts, ha lamentat no haver estat convidat.

Han tancat l'acte el síndic de greuges, Rafael Ribó, que, de fet, n'era el promotor, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Tots dos han insistit en valors com la unitat i el consens per fer avançar el país. "Tant de bo avui estiguéssim hores i hores, dies i dies, el que calgués per trobar el consens com fèiem a l’assemblea", ha dit Ribó. Sobre què? Els quatre punts fundacionals del 1971 serien un bon punt de partida.

stats