La batalla de la hispanitat obre un debat a l'espanyolisme: són 48 milions o 600 milions?

BarcelonaLa hispanitat ha obert un debat de fons en la dreta espanyola. En la pugna sobre la immigració, el PP vol prioritzar l'Amèrica Llatina per rebre nouvinguts, en detriment de nacions africanes o de matriu islàmica. Ha ideat el visat per punts, que premia la "proximitat cultural", i ho ha reivindicat Alberto Núñez Feijóo i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que ha dit que "la immigració hispana no és immigració". L'ofensiva obre incògnites com ara què implica la hispanitat i com pot impactar en el demos. És a dir, què és ser espanyol? L'espanyolisme mira cap als 48 milions d'habitants d'Espanya o cap als 600 milions que diu incloure la hispanitat?

Les polítiques d'immigració són només la primera baula d'una remor que amaga raons lingüístiques i religioses rere el producte de la colonització. Així, la intel·lectualitat espanyola s'hi està pronunciant com és el cas d'un acadèmic amb una llarga carrera a l'Amèrica Llatina: el filòsof i pedagog Gregorio Luri va secundar el plantejament d'Ayuso i, en conversa amb l'ARA, sosté que "la immigració hispana no és immigració". Diu que ha viscut a Mèxic, Puerto Rico, Colòmbia, etc. i que "mai" s'ha sentit "estranger", sinó "molt més proper que no pas amb França". La hispanitat, amb el fil cultural i lingüístic castellà, té conseqüències, de manera que la història ha posat "a les mans" d'Espanya "una eina" i es pot "aprofitar com una arma llancívola o com una eina per construir futur".

Amb l'objectiu de fer "un poble plural i un" alhora, creu que "és més fàcil reforçar-lo amb els hispanoamericans que amb els marroquins". "Això no vol dir tancar les portes a ningú, però no tot el que acollim ens ajuda a enfortir aquest u", concreta. Luri recalca que "no significa lligar-se a un passat", sinó que "és més fàcil" un futur "amb afinitat que amb divergències" per potenciar el sentiment de comunitat. Diu, per exemple, que aquests països sud-americans "van obrir les portes a la immigració republicana" amb una bona integració i que "s'hi hauria de correspondre".

Fractura

Però molts llatinoamericans s'oposen a la hispanitat. Coincidint amb la seva estada a Barcelona per al festival Indifest de cinema indígena, organitzat per AlterNativa, una organització que promou els drets dels pobles indígenes, l'ARA conversa amb l'investigador Miguel Melin Pehuen, de nació maputxe, a Xile, i amb la cineasta Frida Muenala, de la comunitat quítxua de l'Equador. Melin, que parla mapudungun –que no s'ensenya a l'escola– i va aprendre el castellà amb quinze anys, rebutja la mare pàtria espanyola: "El discurs de la hispanitat està emparat en la doctrina del descobriment, que mai va existir, sinó que va ser una invasió del colonialisme espanyol". Veu la hispanitat com una "idea homogeneïtzant, eurocèntrica, d'una aparent disputa hegemònica de l'idioma entre l'espanyol i l'anglès, que serveix per blanquejar la monarquia" i avisa que el castellà "és una llengua de colonització, imposada amb sang i discriminació partint d'un genocidi".

Mentre lloa l'aixecament indígena, es plany que "l'elit llatinoamericana sí que ha fet seu el discurs" de la hispanitat "negant el poble, majoritàriament mestís". Per la seva banda, Muenala, sent "llunyà" el concepte d'hispanitat i assegura que "no ha permès desenvolupar" els territoris. Subratlla la "resistència" de comunitats indígenes a la hispanitat. "És evident com va ser de violent en els nostres territoris i com ha influït en les formes de govern producte del colonialisme, que invisibilitzen els pobles indígenes, imposant un pensament, una estructura i un idioma aliè", explica. Lamenta que encara que hi hagi a Espanya qui "s'aferra a això per construir el sentit de nació" i denunciar la situació a l'Equador, on han emergit "les diferències racials" i el moviment indígena, està protestant contra un govern conservador hostil.

Luri divergeix sobre la llengua: "En el moment de la independència dels països americans, la gent que parlava castellà voltava el 15% perquè no hi havia hagut una voluntat decidida d'hispanitzar lingüísticament. Va ser quan es van independitzar que volien crear unitat cultural i identitat nacional", assenyala.

Estratègia

El professor de ciències polítiques a la UOC Ivan Serrano Balaguer assevera que "altres casos que havien tingut imperis han trobat la mateixa manera d'enfrontar-se al seu passat". Hi ha el cas francès i l'anglès, amb punts en comú. I apunta que "la immigració de societats contemporànies arriba de països amb relació colonial i en el cas espanyol s'intenta conrear les relacions amb la retòrica de la hispanitat". "En el context de l'emergència de l'extrema dreta", relata que amb "la proximitat idiomàtica i religiosa de l'Amèrica Llatina", es reinterpreta per prioritzar-la en immigració.

Tot i que Vox reivindica la hispanitat i els llaços dels espanyols amb els llatinoamericans per la llengua i la història, ha marcat distàncies amb el PP respecte a la immigració perquè tot i que vulguin prioritzar-la en la immigració legal, diuen que a Espanya "no hi cap ningú més". Serrano comenta que el clam del PP també cal entendre'l pels "matisos" respecte a Vox, que pot ser més "contundent", amb l'afegit que erigir Madrid en "capital llatinoamericana d'Europa" també serveix al pla d'Ayuso, que "intenta atreure capital d'exiliats econòmics veneçolans" i d'altres indrets. També recorda que la idea d'hispanitat "funciona més a Espanya que no pas a l'Amèrica Llatina perquè els països que s'independitzen intenten crear relats propis d'emancipació" respecte a una Espanya que era "extractora de recursos".