Bildu i la normalitat democràtica

MadridQualsevol procés de fi de la violència és costós, llarg i difícil, però a Espanya està sent especialment complicat per la periòdica utilització política i electoral de l'assumpte. Ho estem veient en aquesta campanya per a les eleccions municipals i autonòmiques del 28-M, alterada pel debat que ha provocat la inclusió de condemnats per delictes relacionats amb el terrorisme a les llistes de Bildu. Set d'aquests candidats havien tingut algun tipus de participació en delictes de sang, fet que ha convertit la decisió de la direcció de Bildu en un pas moralment reprovable i intolerable, a banda de constituir un gran error polític.

Era obvi que l'oposició –és a dir, el PP i Vox– ho utilitzaria. I també que el foc no s'extingiria per la renúncia d'aquests set exetarres a ocupar –si surten escollits– els càrrecs públics als quals aspiraven en figurar a les llistes electorals. Però el destinatari principal de la reacció dels partits conservadors no és altre que Pedro Sánchez. La proposta d'intentar la il·legalització de Bildu és poc més que una actuació de cara a la galeria. Una mesura d'aquest tipus no és jurídicament viable, i l'oposició ho sabia perfectament abans que ho digués la Fiscalia General de l'Estat.

No obstant, alguns candidats com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, han insistit que es faci tot el possible per expulsar del joc polític aquesta coalició electoral basca. El motiu d'Ayuso és ben clar. Es tracta de no deixar aquest reclam electoral en mans de Vox. I resulta significatiu que la direcció del PP, en canvi, no s'hagi apuntat a la mateixa estratègia, malgrat que sí que hagi utilitzat la polèmica de les llistes trufades d'exetarres per qüestionar, sobretot, la política d'aliances del govern. Segurament, més que per voluntat de contenció, Feijóo ha renunciat a instar la il·legalització de Bildu perquè en aquest assumpte la seva intenció és fer compatible la crítica més dura al sanchisme amb propostes serioses i legalment ben fonamentades.

S'haurà de veure si Bildu surt tocada del seu mal pas, tan dolorós per a les víctimes d'ETA. Ho podrem comprovar amb els seus resultats del 28-M. Considero que la presència de Bildu al Congrés i la seva tasca parlamentària han resultat positives. La coalició independentista basca té un consistent discurs social, que li ha obert les portes del diàleg amb el govern, de vegades de la mà d'ERC. Ho vam poder constatar, per exemple, en la recent presentació de l'acord inicial sobre la llei d'habitatge. El PSOE no s'ha recolzat en Bildu per l'exclusiva raó que li van bé –o necessita, segons el casos– els seus vots, sinó també per reforçar aliances de cara al futur, malgrat que Sánchez va dir en el passat que mai pactaria amb aquesta coalició. Totes aquestes consideracions fan encara més greu l'error de les llistes de Bildu, una decisió que ha fet disminuir la seva credibilitat. El camí cap a la normalitat democràtica –que té clares exigències, també morals– no admet passos enrere.