HORITZÓ ELECTORAL
Política 12/01/2021

El Brasil, Bolívia o Zimbàbue: precedents per ajornar el 14-F

Més de seixanta països han optat per celebrar eleccions des del setembre

Aleix Moldes
4 min
El Brasil, Bolívia o Zimbàbue: precedents per ajornar el 14-F

BarcelonaCelebrar les eleccions o ajornar-les per la incidència del coronavirus és una decisió a la qual, abans que Catalunya, s’han hagut d’enfrontar molts altres països. En la primera onada de contagis, entre el març i el juny de l’any passat, la gran majoria d’estats van optar per suspendre-les i canviar-les de dia. El cas més proper van ser les autonòmiques a Galícia i al País Basc. Aleshores, el covid-19, desconegut i amb un índex de mortalitat elevat, va ser l’argument per ajornar una cinquantena de comicis, molts dels quals s’han acabat fent en plena segona onada del virus, a partir del setembre. La situació, de fet, ha canviat radicalment i en els últims quatre mesos almenys 64 països han optat per tirar endavant fins a 75 processos electorals.

Al setembre es van fer eleccions als lands alemanys de Rin del Nord-Westfàlia, Saxònia i Brandenburg; a Itàlia es va votar el referèndum que s’havia ajornat el 29 de maig; a l’octubre Lituània va fer les legislatives; al novembre van ser els Estats Units els que van triar president; al desembre Ghana va celebrar eleccions generals, i encara al gener s’han fet, per exemple, les presidencials a Kirguizistan.

Però no a tot arreu ho han tingut tan clar. Tot i haver estat un dels exemples mundials en el combat del covid en la primera onada, Nova Zelanda va ajornar les presidencials que s’havien de fer el 19 de setembre per l’efecte de la pandèmia. Les va situar un mes després, el 17 d’octubre i Jacinta Ardem va revalidar el càrrec de primera ministra sense problemes. També el Brasil va ajornar les estatals de principis d’octubre fins a finals de novembre, tot i que al país el virus no ha estat ni de bon tros controlat en cap moment, i Bolívia va fer el mateix amb les seves generals, que van passar del 6 de setembre al 18 d’octubre. El Paraguai i Hong Kong han preferit desplaçar al 2021 les que tenien previstes per a la part final del 2020.

A l’Àfrica hi ha exemples de tota mena. Zimbàbue és un altre dels països que ha ajornat les parlamentàries previstes per al desembre davant l’increment de contagis, que al gener no s’han aconseguit mitigar. Demà votaran els ugandesos, que han mantingut les presidencials en què l’aspirant, Bobi Wine, intenta derrocar l’etern Yoweri Museveni. En total, hi ha cinc casos d’ajornament a Amèrica, quatre a l’Àfrica, tres a Oceania i a l’Àsia i un de sol a Europa, tot i que aquest té molts matisos.

L’exemple europeu

Fins ara l’únic cas europeu en què s’ha optat per l’ajornament en aquesta segona onada és el de Bòsnia, que va passar les eleccions locals del 4 d’octubre al 15 de novembre. Ara bé, el coronavirus no en va ser la causa directa, sinó la manca de finançament: la Comissió Electoral va demanar l’ajornament per donar marge al govern per aportar els recursos necessaris per cobrir els 4 milions d’euros que costaven els comicis. El comportament del covid, de fet, no va ajudar a entendre aquella decisió -criticada per líders opositors- perquè, curiosament, després d’un setembre estable, amb menys de 10.000 casos actius al país, el pic de contagis es va assolir a mitjans d’octubre amb gairebé 35.000 i la incidència de la pandèmia es va mantenir al voltant d’aquesta xifra fins a la jornada electoral. Es va poder votar amb normes de distanciament social i mascareta obligatòria per a tots els votants, que, a més, s’havien de prendre la temperatura abans d’accedir als col·legis i rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic. A diferència de Catalunya, la llei electoral bosniana sí que va permetre que urnes mòbils es desplacessin a les cases de les persones confinades per garantir el dret a vot de tothom.

És difícil determinar si unes eleccions poden o no contribuir a incrementar els contagis tenint en compte, d’una banda, les mesures de protecció i, de l’altra, la limitació de mítings i actes electorals. En el cas d’Itàlia, per exemple, el referèndum constitucional es va fer el 20 de setembre. Aquell dia es van registrar 1.500 nous contagis i 15 morts. Dues setmanes després -el càlcul aproximat durant el qual es pot manifestar la malaltia- els casos diaris s’havien incrementat a 2.500, però el pic de la segona onada es va registrar el 13 de novembre amb més de 40.000 casos. A Itàlia es va votar amb mascareta, es va prendre la temperatura a tothom, es van exigir distàncies de seguretat i higiene a les mans. I també es va permetre recollir el vot al domicili de les persones contagiades o en quarantena.

L’excusa que dura des del 2015

La pandèmia també s’ha convertit en una excusa, o si més no un argument poc creïble, que han esgrimit alguns governants per ajornar eleccions. El cas del Txad és un dels paradigmàtics. Les legislatives que s’havien de fer el desembre passat s’han traslladat a l’octubre que ve, amb crítiques obertes de l’oposició. El problema és que no és la primera vegada, ni la segona, ni la tercera que passa. Els comicis s’han anat ajornant per una qüestió o altra des del 2015.

stats