La campanya basca s'oblida d'ETA
La política gira full ràpidament. El gran obstacle per a la pau a Euskadi durant anys, ETA, ha desaparegut del guió electoral pels comicis de diumenge, un any després de cessar l'activitat armada.
BILBAO.El PNB, el principal partit d'Euskadi, va dissenyar la campanya electoral del 21-O centrant el discurs en les mesures per reactivar l'economia. L'onada sobiranista a Catalunya, però, ha capgirat la planificació i s'ha acabat parlant del model de país, atiat per l'esquerra independentista basca, a un cantó, i el PP i el PSE, a l'altre. En canvi, el full de ruta per a la pacificació definitiva del País Basc no ha trobat cabuda en els 15 dies de debat electoral. D'ETA i de les conseqüències del conflicte se n'ha parlat de manera secundària.
Ahir, quan se celebrava el primer aniversari de la Conferència de Pau d'Aiete -la pista d'aterratge necessària per al cessament de l'activitat armada d'ETA, anunciada tres dies després-, EH Bildu va denunciar que no s'estan fent prou esforços per consolidar el procés. Dues de les seves portaveus, Maribi Ugarteburu i Amaia Agiresarobe, van demanar que "s'activi" el diàleg en dues taules paral·leles: una entre ETA i els governs espanyols i francès (en què s'haurien d'acordar les qüestions més tècniques com el desarmament o el futur dels presos) i una altra entre els partits polítics per analitzar "les raons del conflicte, és a dir, el dret d'Euskal Herria com a nació a decidir el seu futur".
L'esquerra independentista basca va acusar Madrid de fer girar "el rellotge enrere" i de fer servir l'amenaça del retorn d'ETA "tot i saber que no serà així". El convenciment entre els principals dirigents de l'esquerra abertzale és que el camí de la pau ara ja és irreversible.
Tortures i fanatisme
El PP també va haver de referir-se ahir al que s'ha viscut durant tants anys. Els populars, que lluiten per evitar una debacle a les eleccions de diumenge, va ser l'únic partit, al costat d'UPyD, que no va assistir a la Conferència de Pau del 2011. El PSE hi va ser, en bona mesura, per la insistència del seu president, Jesús Eguiguren, un dels polítics bascos que ha mantingut sempre les vies de diàleg obertes amb el món abertzale a través d'Arnaldo Otegi.
El candidat de la dreta espanyola, Antonio Basagoiti, va negar, ahir en una entrevista a Radio Euskadi, que al País Basc hi hagi "tortures". Es referia així a la condemna d'Estrasburg a l'estat espanyol per no haver investigat els maltractaments policials que va denunciar el periodista Martxelo Otamendi el 2003 després del tancament del diari Egunkaria . Per ell, el problema real és "el fanatisme, ja que hi ha qui ve a aquests micròfons i no condemna ETA". Sobre la situació que s'ha viscut a Euskadi l'última legislatura, va admetre que el pacte de govern entre el PSE i el PP l'any 2009 va ser factible perquè l'esquerra abertzale estava il·legalitzada, i va subratllar com una de les diferències entre Escòcia i Euskadi, que a Escòcia no hi havia hagut una organització armada.