Pressió (i mà estesa) a Junts perquè se sumi al nou finançament

BarcelonaPoques hores després que la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, expliqués la proposta del nou finançament autonòmic, Junts va reafirmar-se en el que havia anat dient els últims mesos: que s'oposa al model pactat amb Esquerra perquè no és un concert econòmic per a Catalunya. Sense el suport, com a mínim, dels juntaires, el que han acordat socialistes i republicans quedarà en paper mullat quan arribi al Congrés, on també toparà amb l'oposició segura del PP i de Vox. Per això, des del carrer Ferraz de Madrid i des del carrer Calàbria de Barcelona s'ha iniciat una doble operació per fer canviar d'opinió els dirigents de Junts: d'una banda, se'ls pressiona ("Quan arribi el moment hauran de decidir si els recursos van a parar a les butxaques dels catalans o si se'ls queda el ministeri d'Hisenda", deia Oriol Junqueras); i, de l'altra, se'ls intenta seduir. El mateix president d'ERC ha explicat aquest dilluns que ja ha contactat amb el líder juntaire, Carles Puigdemont, per desplaçar-se a Waterloo tan aviat com sigui possible. Des de la Moncloa el president espanyol, Pedro Sánchez, també s'ha compromès a "suar la samarreta" per fer canviar Junts d'idea. "Faig una crida perquè pensin en els ciutadans", ha afegit. És un missatge calcat al que va traslladar el president de la Generalitat, Salvador Illa, i que van repetir els republicans i els comuns després de reunir-se amb el cap de l'executiu català divendres al Palau de la Generalitat.

El Govern, de fet, també allarga la mà a Junts i el convida a plantejar les "millores" que consideri que pot introduir en el sistema, negociat durant més d'un any entre socialistes i republicans. "Si Junts té voluntat que Catalunya avanci, estem oberts que segui a la taula i s'arremangui", ha destacat aquest dilluns la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, en una entrevista a Catalunya Ràdio. La línia vermella per al PSC i el PSOE és el concert econòmic. "Qui el votarà? Ho dic perquè no enganyem la gent", ha afegit.

Però la mà estesa a Junts des de l'executiu català topa amb les vicissituds que suposaria renegociar un model en el qual els negociadors ja han hagut d'arribar a punts de consens difícils, com els criteris per definir la població ajustada –la part catalana finalment va renunciar al fet que es tingués en compte el cost de la vida, per exemple– o la quantitat de recursos que l'Estat hi aportarà, que ha quedat fixada en 21.000 milions. Per aquesta raó, la portaveu del PSC i número 2 del partit, Lluïsa Moret, ha refredat la possibilitat d'incorporar modificacions de gran importància en la tramitació parlamentària del model, que implica modificar la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca). "És un acord a tres bandes molt treballat i molt meticulós", justificava Moret en roda de premsa. La proposta suposaria que Catalunya ingressés 4.700 milions més a l’any provinents del finançament autonòmic.

Junqueras vol visitar Waterloo

Conscient de la dificultat de sumar Junts a l'entesa, durant les negociacions Esquerra ja havia mantingut converses en paral·lel amb els de Carles Puigdemont per intentar acostar posicions. Lluís Salvadó, el principal negociador republicà, tenia interlocució amb el vicepresident de Junts Antoni Castellà, segons confirmen fonts dels dos partits a l'ARA. També han mantingut contacte el líder d'ERC, Oriol Junqueras; el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el president Puigdemont. Els contactes, segons fonts consultades, continuen –amb menys intensitat–, però no hi ha cap negociació oberta. Ara bé, aquest dilluns Junqueras ha fet un pas més i ha avançat que ha demanat una reunió amb Puigdemont a Waterloo. "Li he demanat que em doni cita per anar-lo a veure", ha afirmat també des dels micròfons de Catalunya Ràdio. Junqueras ha explicat que en la trobada, que encara no té data –ha dit–, vol tractar-hi el tema del finançament i la recaptació de l'IRPF, però també el possible retorn de Puigdemont i l'amnistia.

Mentre la trobada no arriba, el líder republicà ha tornat a pressionar Junts i ha defensat que el pacte "s'assembla bastant" a un concert econòmic –que, a diferència del nou model anunciat, suposaria que Catalunya recaptés tots els impostos i després decidís quina quantitat aporta a l'Estat, tal com passa amb el cupo basc, en lloc de rebre els recursos segons les regles del règim comú–. "Si Junts vol demostrar voluntat d'entesa, segur que votarà a favor de la condonació del deute del FLA. Comencem per aquí", ha afegit Junqueras.

Es manté el veto

Malgrat les pressions, des de Junts mantenen intacta la proposta de presentar una esmena a la totalitat al model pactat per ERC, per defensar un text alternatiu amb el concert econòmic. "Defensarem els nostres principis", comenten fonts juntaires a aquest diari, que defensen el concert econòmic com la solució i lamenten que els republicans hagin deixat enrere aquesta via. Si l'esmena a la totalitat tirés endavant suposaria el veto a la reforma, que no s'arribaria ni a tramitar (i negociar) en seu parlamentària –el PP i Vox també en presentaran i cal veure què farà el BNG, que ha anunciat el rebuig frontal, o la CHA, que també s'hi ha oposat–. Fonts de junts confirmen que hi ha hagut un contacte fluid amb ERC els últims mesos, fins que els republicans van decidir segellar el pacte amb el PSOE. Pel que fa a la reunió anunciada per Junqueras amb Puigdemont a Waterloo, Junts ha sortit al pas per dir que ha estat un "tempteig" i ha lamentat que la voluntat de fer una reunió arribi quan ja s'hagi presentat el pacte: "Arriba tard", ha criticat el portaveu parlamentari, Salvador Vergés.

En el pacte d'investidura de Pedro Sánchez, els juntaires també havien negociat amb els socialistes obrir una negociació sobre el finançament. Segons el document, Junts proposaria "d'entrada una modificació de la Lofca" per establir una clàusula "d'excepció" que reconegués la "singularitat" de la Generalitat i facilités "la cessió del 100% dels tributs" que es paguen a Catalunya. Per la seva banda, el PSOE es comprometia a millorar "l'autonomia financera i l'accés al mercat de Catalunya" i a mantenir un "diàleg singular" sobre l'impacte del model actual. És una carpeta en la qual mai es va arribar a fer pública cap concreció, i que va saltar pels aires amb la decisió de Junts de trencar amb els socialistes per incompliments dels acords.