Les carpetes que li poden complicar el congrés del PP a Feijóo

MadridTot i que Pedro Sánchez advertia Alberto Núñez Feijóo en el seu cara a cara setmanal al Congrés que en un "conclave" cal vigilar perquè "s'entra papa i se'n surt cardenal", entre les carpetes del congrés del PP –que el mateix líder popular va comparar amb la cita de la setmana passada al Vaticà– no hi serà, almenys obertament, la de la seva successió. Al partit tothom dona per fet que no hi haurà cap candidat alternatiu amb possibilitats de desbancar l'actual president del PP, a qui es donarà una segona oportunitat de derrotar el líder socialista en unes eleccions espanyoles i d'arribar al Palau de la Moncloa. Ara bé, encara que no es preveu cap lluita fratricida per prendre el lideratge de la formació –a diferència del que va passar en el del 2018 amb la batalla entre Pablo Casado, Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal–, sí que s'obre un moment clau per als sectors que componen el PP per tractar de guanyar influència.

A Génova, l'equip de Feijóo manté l'hermetisme i rebutja avançar el posicionament oficialista sobre els debats que hauran d'abordar en la trobada del 4, 5 i 6 de juliol a Madrid. Fins ara, Feijóo ha evitat marcar una línia ideològica clara i s'ha caracteritzat per la indefinició. Si bé això li ha permès que hagin conviscut el sector més moderat amb la línia dura durant una etapa de relativa pau orgànica després de la sagnant sortida de Casado el 2022, també és una de les grans crítiques que se li han fet per la sensació de debilitat que transmet. Fonts de l'entorn de Feijóo proclamen ara que no els espanta abordar cap debat i ho reivindiquen amb l'anunci que la cita serà de tres dies i no de dos justament per "facilitar-lo" i "poder donar la paraula amb més intensitat als afiliats i càrrecs del PP" per actualitzar uns estatuts que des del 2017, encara amb Mariano Rajoy, no s'han tocat. Un escenari que genera recança en el sector més moderat davant la possibilitat d'escorar-se cap a posicions més radicals.

Dilluns de la setmana vinent Feijóo plantejarà davant la junta directiva nacional, màxim òrgan del partit entre congressos, els noms de les persones a qui ha decidit encarregar la redacció de les ponències que es votaran en el 21è congrés del PP. Els compromissaris podran presentar esmenes i serà aquí on a Feijóo se li pot escapar de les mans el control d'un congrés que es pot enverinar fàcilment i que el PSOE ja està aprofitant com a arma llancívola contra el cap de l'oposició.

Encaixar les diferents ànimes

Una picada d'ullet al PP de Madrid

Feijóo ja ha avançat que renovarà la cúpula del partit amb l'objectiu de formar un equip tan preparat com sigui possible per competir electoralment contra Sánchez i per fer el salt al govern espanyol. Un dels dubtes és com encaixarà les diferents ànimes i famílies internes. L'actual organigrama del partit combina, per exemple, una número dos i un portaveu de perfil moderat, com Cuca Gamarra i Borja Sémper, amb perfils més durs al Congrés com Miguel Tellado i Cayetana Álvarez de Toledo. De moment, en la tria dels encarregats de pilotar l'organització del congrés, Feijóo ja ha fet una picada d'ullet a una de les ànimes que més maldecaps li pot generar, la de l'ayusisme. Alfonso Serrano, mà dreta d'Isabel Díaz Ayuso al PP madrileny, serà proposat com a president de la comissió organitzadora. La diputada al Congrés per Melilla, Sofía Acedo, serà la vicepresidenta, cosa que Génova vol presentar com un "missatge d'integració" a l'Espanya no peninsular.

La influència de Vox

La política de pactes i el posicionament en immigració

La relació amb Vox i la seva influència ideològica en el PP és una altra de les patates calentes. Mentre que la presidenta madrilenya aposta clarament per normalitzar el vincle amb l'extrema dreta, altres sectors més moderats que representen presidents autonòmics com l'andalús Juanma Moreno són partidaris de marcar-ne distàncies. També caldrà veure com es trasllada per escrit el posicionament del PP en afers en els quals Vox colla, com la immigració o l'emergència climàtica. El debat ideològic arriba després que Carlos Mazón hagi adoptat al País Valencià, amb l'aval de Feijóo, els discursos xenòfobs i negacionistes del partit de Santiago Abascal per aconseguir aprovar els pressupostos autonòmics.

Els debats històrics

La batalla sobre l'avortament o l'eutanàsia

L'ànima catòlica del PP ha complicat històricament el debat sobre afers com l'avortament o l'eutanàsia. El 2023 Feijóo va optar per defensar públicament, amb matisos, la llei de l'avortament del 2010 que els populars van recórrer després que el Tribunal Constitucional tombés el recurs del seu propi partit. No van trigar les crítiques de sectors ultraconservadors encarnats pels exministres Jaime Mayor Oreja o Jorge Fernández Díaz. Ja en aquell moment la direcció popular va tenir dificultats per encaixar aquesta defensa de la norma amb el que diuen els estatuts del 2017: que l'avortament "no s'ha d'entendre com un dret sinó com un fracàs de la societat". Fa uns mesos, amb la connivència del PP, el Senat va acollir una cimera antiavortista que va tenir simpaties entre membres del partit que s'espera que plantin cara si es tracta de plasmar alguna mena de modernització.

El sistema de primàries

A qui beneficia donar més veu a les bases?

Un altre element que Feijóo ja ha plantejat obertament que vol modificar és el sistema d'elecció per primàries del líder del partit. Es va introduir justament en el congrés del 2017 amb un sistema de doble volta. Primer es dona veu a la militància i després són els compromissaris els que trien entre els dos candidats més votats. El president andalús, Juanma Moreno, un dels noms que sonen per rellevar Feijóo, s'ha mostrat d'acord amb abordar aquest canvi. És un afer que podria dur a un xoc amb Ayuso, l'altre nom a les travesses de futurs congressos successoris, a qui s'assumeix que beneficiaria un sistema que doni veu a les bases, entre les quals té una gran popularitat.