Les agències catalana i espanyola de protecció de dades es contradiuen sobre la cessió del padró per la consulta
Una norma estatal i una catalana ho permet en alguns casos "sense consentimient de l'interessat"
L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (Apdcat) i la seva homòloga espanyola no es posen d'acord sobre la cessió del padró per la consulta. D'una banda, l'agència catalana avala que Barcelona cedeixi el padró al Govern. De l'altra, un exdirector de l'agència espanyola assenyala que, al seu entendre, la cessió de dades no és legal.
La intenció de l'Ajuntament de Barcelona de posar a disposició de la Generalitat les dades del padró municipal per organitzar la consulta, doncs, no és legal "avui dia" segons José Luís Piñar, catedràtic de dret administratiu i titular de la càtedra Google sobre privacitat, societat i innovació de la Universitat CEU-San Pablo, que va ser director de l'Agència de Protecció de Dades entre 2002 i 2007.
Segons Piñar, la cessió de dades, tant del cens electoral com les del padró municipal, no seria legal, ja que "s'incompliria el principi de finalitat en l'ús de dades" en tractar-se "d'una cessió de dades per a finalitat distinta per la qual s'han recaptat".
En una altra posició se situa l'Apdcat, que considera plenament legal que l'Ajuntament de Barcelona hagi acordat cedir les dades del padró municipal a la Generalitat si li ho demana el Govern per a celebrar la consulta.
La seva directora, Maria Àngels Barbarà, ha afirmat aquest dijous que una norma estatal i una altra catalana estableixen els casos en què un ajuntament pot cedir les dades del padró a una altra administració pública "sense el consentiment de l'interessat", i ambdós casos amparen la declaració aprovada pel consistori de la capital catalana.
Barbarà es refereix a l'article 16.3 de la llei reguladora de les Bases del Règim Local (1985), i al 40.3 del decret legislatiu 2/2003, que regula les institucions locals catalanes i que secunda la norma estatal.
Els dos textos indiquen que les dades del padró municipal poden ser comunicades a altres administracions públiques que ho sol·liciten en dos casos hipotètics: "Si són necessaris per a poder exercir les competències respectives, i per a aquells assumptes o temes en els quals sigui rellevant conèixer el domicili dels ciutadans", segons Barbarà.