El Catalangate fa aflorar les contradiccions de Sánchez
MadridLa legislatura va començar a caminar sobre un esquema extremadament fràgil. Un president del govern pactava amb aquells amb qui havia dit que no pactaria (independentistes i Unides Podem (UP), considerats fins llavors com a socis indesitjables) i uns independentistes (ERC) es convertien en aliats del govern d’un estat del qual es volen independitzar. L'experiment només podia funcionar si el govern entrant es comprometia a desactivar tot l’aparell de l’Estat que s’havia mobilitzat contra l’independentisme el 2017 i que ara faria el possible per fer descarrilar l’acord. A canvi, ERC asseguraria l’estabilitat.
La feina era ingent i en un primer moment semblava que Sánchez s'hi posava, sobretot amb la decisió d’indultar els presos polítics. No es pot negar que s’han fet passos, per exemple amb el canvi de majories al Tribunal de Comptes i amb la desarticulació de l’anomenada policia patriòtica, que feia guerra bruta a l’independentisme. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, fins i tot es va atrevir a destituir el cervell policial de l’1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos.
Però el cert és que els tentacles de l’Estat, i en concret del deep state, van molt més enllà, de manera que en algun cas concret Sánchez no s’ha atrevit a iniciar cap operació de neteja. Aquest és el cas del CNI, al capdavant del qual va posar la ministra més jacobina. “Jo porto molts anys de servei a l’Estat”, ha afirmat aquest dimecres Robles des de la bancada del govern, fent valer el seu currículum de magistrada del Suprem i secretària d’estat de Seguretat a l’època de Felipe González.
L’aposta d’ERC pel diàleg, doncs, havia d’assumir un elevat grau de contradicció. Significava (i significa) negociar amb un govern del qual depenen estructures de l’Estat que encara estan en guerra contra l’independentisme. Pablo Iglesias sempre defensava que una cosa és ser al govern i una altra tenir el poder. En efecte, el govern és només una part del poder, i una altra part important d’aquest poder resideix en estructures opaques de l’administració que són un estat dintre de l’Estat.
Els serveis secrets són un cas paradigmàtic. Aquests dies fonts del CNI estan llançant avisos al govern des de les pàgines d'El Mundo. El missatge sempre és el mateix: tot el que sigui posar en dubte la feina del CNI o prendre alguna mesura contra Robles serà interpretat com una declaració de guerra. Algú pot imaginar-se la quantitat d’informació potencialment desestabilitzadora que està en mans d’aquest organisme?
Moment clau
Pedro Sánchez ha actuat fins ara de forma quirúrgica, calibrant al detall els passos a fer i encarregant a Robles que mantingués sota control el deep state. Però aquests difícils equilibris s’han trencat amb el Catalangate i han aflorat les contradiccions. Sánchez ha arribat al moment clau de la legislatura: aquell en què ha de decidir si prescindeix de Robles i inicia una veritable neteja d’aquest deep state que l’ha vist sempre com una amenaça o bé si es planta i canvia de socis i de rumb.
Per la seva banda, ERC també ha arribat al cap del carrer de la seva estratègia. Això sí, sempre podrà dir que ho ha intentat, que ha explorat els límits del PSOE, i que són aquests límits els que han fet a miques la majoria d’esquerres. En un escenari de possible entesa entre el PSOE i el PP, UP també tindria molta pressió per abandonar l’executiu. I faltaria veure què passaria a dins del PSOE. Si hi ha una paraula que ara mateix defineix perfectament la situació a Madrid és vertigen.