La cruïlla sentimental: catalans a Madrid: sense por del trencament

MADRIDContra alguns tòpics que intenten consolidar-se, els catalans que viuen a Madrid coincideixen en dues grans idees: l'auge del sobiranisme català ocupa un lloc poc destacat entre les preocupacions espanyoles i un procés d'independència -sempre que fos pacífic- no tindria conseqüències dràstiques en les relacions socials.

Clara Cortina va arribar a la capital espanyola el 2008, on ha treballat al Consell Superior d'Investigacions Científiques: "En el tema de la llengua o de les revindicacions d'un millor finançament, he notat sempre més perplexitat i curiositat que no pas incomprensió i animadversió". Roger Pi de Cabanyes, delegat de l'Agència Catalana de Notícies a Madrid, també admet que les demandes catalanes creen, per ara, pocs maldecaps: "Aquí ni tothom mira Intereconomía ni als bars et neguen el cafè per sentir-te parlar en català. Més aviat és una pedra a la sabata per a alguns sectors mesetaris. Com un mal de queixal suau, però persistent, que apareix quan se'ls torça el quadre de l'Espanya uniforme". Per Marc Costa, osonenc que treballa al Centre Europeu d'Astronomia i Espai de l'Agència Espacial Europea, hi ha motius per entendre el silenci: "Tinc la sensació que la premsa espanyola ignora sistemàticament la realitat catalana per no donar-li encara més força de la que ara té".

Crisi i pèrdua de sobirania

La convicció, malgrat els missatges de la dreta mediàtica, és que la societat espanyola és prou madura per pair un canvi en la situació actual.

L'escriptor i exdiputat al Parlament Ignasi Riera es va instal·lar al districte d'Arganzuela el 2003. Diu que "contra el que molts pensen, una Catalunya independent incrementaria el respecte de moltíssima gent que és de Madrid" i que s'interessa per la cultura d'aquí. I subratlla la importància de l'economia: "Quan va haver-hi l'intent de boicot als productes catalans, molts es van adonar de la quantitat de productes catalans que són bàsics per al funcionament de la vida quotidiana a la resta d'Espanya". Ara la crisi ha polaritzat encara més la tensió Catalunya-Espanya, però Sandra León, professora de la Universidad Complutense de Madrid, recorda que cal tenir en compte que "potser no hi ha hagut cap altre moment de la història en què ser independent hagi tingut menys implicacions, a causa dels processos de globalització i la creixent intervenció de les institucions de la Unió Europea en la direcció econòmica dels governs dels estats membres". En aquest nou context, creu que la societat espanyola acceptaria un procés d'independència "sempre que es desenvolupés per la via democràtica". Cortina, però, alerta: "Vull pensar que també s'escoltarien les veus que pregunten el que no entenen i que no es regeixen només per prejudicis. Són les que m'han acompanyat a mi, que normalment no s'escolten, però hi són".

Sobre les implicacions del dia a dia, Pi de Cabanyes admet que "hi podria haver boicots i animadversió, però l'experiència en països democràtics indica que les relacions entre iguals, també les comercials, tendeixen a la normalitat". Costa afegeix que la situació professional dels catalans a Madrid dependria de "la bona feina" que fes el govern català en el procés de separació.

El periodista i col·laborador de l'ARA Carles Torras és clar: "Jo passaria de cop a ser un treballador estranger i no sé quina repercussió laboral tindria, probablement negativa. Però per mi no ho feu, que la cosa està tan malament a la tele que no es notarà la diferència..." A Madrid també hi ha expectació.